Pedaços ferroviaris

A veure si ho entenem: l’Estat espanyol manté durant anys una via única en un tram vital de les comunicacions ferroviàries entre el Principat i el País Valencià –una vergonya que només s’entén per la voluntat expressa dels governs del PP i del PSOE de limitar els lligams econòmics, socials i culturals als Països Catalans– i quan s’inaugura finalment una via desdoblada, encara sense ample internacional en bona part, i milloren, certament, les prestacions ferroviàries directes entre les dues grans capitals, el territori, entre Tarragona i Vinaròs, en surt perjudicat.

Primer, de Salou a l’Hospitalet de l’Infant, que perden, així de cop, i de manera força incomprensible, el servei de rodalies. Cert que des de fa anys es reivindica, per exemple a Salou, que es treguin les vies del centre urbà, però, en temps de canvi climàtic, de constants crides de l’administració a utilitzar el transport públic i a deixar el cotxe a casa, sembla del tot contradictori, per no dir incomprensible, no ja que es redueixi, sinó directament que se suprimeixi el servei de rodalies i que les zones afectades siguin, a més, densament poblades i turístiques, com són Salou i Cambrils. Els segons perjudicats són les Terres de l’Ebre, ja que l’Euromed deixarà de tenir parada a l’Aldea. S’oferiran alternatives, però el cas és que es perden serveis. La Catalunya oblidada continuarà deixada de la mà de Déu. Una sensació que és ben real i que només es revertirà amb polítiques de suport a un territori que es mereix molt més. I el fet que hi visqui menys gent no hauria de ser excusa de cap manera.

El mal de tot plegat ve lluny, és evident. D’una mala programació d’infraestructures general a tot l’Estat, on s’ha preferit portar l’alta velocitat a pobles on no hi viu ningú o connectar zones menys poblades a donar prioritat a una connexió tan important a tots els nivells com entre València i Barcelona. Aquí l’alta velocitat s’ha literalment deixat de banda. Com si no calgués. Si això no és mala planificació amb nocturnitat i traïdoria, ja no sé què ho és. Cap ministre, fos del PSOE, fos del PP, fos gallec, andalús o, fins i tot, valencià, hi ha posat remei. Només pedaços, com l’Euromed, que fa anys que hi circula i del qual sembla que encara n’hàgim d’estar ben agraïts. Quan el servei que ha ofert ha estat, sovint, literalment, tercermundista.