A la tres
Les garanties del TC
És el que té ser nebot, tiet, cosí o, simplement, amic, conegut o saludat d’algun dels feixistes condemnats per l’assalt al centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid l’any 2013 i trobar-te’l al sopar de Nadal, al bateig d’aquell familiar o a la comunió d’aquell altre. Que quan arriba l’hora de tractar qualsevol afer judicial respecte als seus delictes, que no són pas qualsevol cosa –només cal veure un cop i un altre el vídeo de l’agressió feixista d’aquella Diada–, doncs això, que encara que estiguin condemnats a sis anys de presó, permets que segueixin en llibertat, primer perquè tenen nens petits, com si no hi hagués presos que no tinguessin mainada, en Jordi Cuixart, per exemple, i més tard fins que la sentència sigui ferma del tot, com si no ho fos la resolució del Suprem que els condemnava a sis anys de presó. Que li ho diguin a l’Oriol Junqueras, a la consellera Dolors Bassa, a en Jordi Sànchez o a alguns dels CDR que s’han passat tres mesos a la presó acusats d’un terrorisme inexistent del tot i sense sentència ferma.
Doncs això més o menys és el que han anat fent la justícia espanyola i el Tribunal Constitucional amb la colla de dròpols que van interrompre l’acte de celebració de l’Onze de Setembre a Madrid de ja fa sis anys. Entre uns i altres han impedit l’ingrés a presó dels condemnats al·legant coses tan increïbles com que l’execució de la mesura derivaria en “perjudicis irreparables” perquè el condemnat té un fill de dos anys, feina estable i no té antecedents penals. És a dir, gairebé com la majoria dels condemnats per l’1-O.
Aquesta setmana el TC ha resolt finalment els recursos a la sentència del Suprem –s’havia compromès a fer-ho amb celeritat, però ha trigat dos anys!– i ha trobat que es van vulnerar els seus drets quan se’ls va augmentar la pena “per l’agreujant del delicte de discriminació ideològica” sense haver-los donat dret a defensar-se. Cert, es van conculcar els seus drets, però ja ens agradaria a tots plegats que la justícia espanyola actués amb aquesta diligència amb tothom i no només amb els de sempre.