Anar del foc a les brases

Com vostès saben, per referir una situació que en comptes de solucionar-se empitjora, en català emprem la dita Fugir del foc per caure a les brases que justament em va venir al cap, avui fa vuit dies, en l’inici dels canvis dels serveis de transport ferroviari de passatgers al Camp de Tarragona duts a la pràctica amb el format quasi literal ’no hi ha res més fort que els fets’ i que molts ciutadans han viscut i viuen com un seguit de despropòsits, perjudicis i maldecaps.

I és que l’anunciada millora del ferrocarril que situa, des d’ara, el punt neuràlgic de la xarxa en l’estació del Camp de Tarragona a l’interior del Tarragonès, fa de retop que es deixin d’oferir molts dels serveis que fins ara i des de mitjan segle XIX utilitzaven els ciutadans de poblacions del litoral, zona avui molt poblada, eminentment turística i amb la ciutat de Tarragona al capdavant.

I si per aquesta causa, ja havíem anat, en el sentit metafòric, del foc a les brases, només hi va faltar que l’endemà la situació s’empitjorés amb un succés de gran calibre i amb foc real: l’explosió a la petroquímica de Tarragona. Si un cas és greu, l’altre més que gravíssim.

Tot plegat vol anàlisis serioses i replantejaments en profunditat i, a més de revisar protocols i establir nous criteris que són expressions molt sentides aquests dies, prendre consciència que cal canviar les tendències i les directrius seguides fins ara perquè la realitat, que sempre supera la ficció, ens ha fet veure que també ha superat la previsió i, literalment, els marges de convivència, si us plau per força, entre ciutadans i indústria. Com també ens ha fet veure que no té ni cap ni peus que a mils d’usuaris se’ls redueixin els serveis ferroviaris.

Necessitem, doncs, dels experts un bon criteri i dels polítics que se’ls escoltin i una gestió competent. No ens servirà, en cap dels casos, allò de Qui dies passa, anys empeny que potser ens ha portat on som.