A la tres
L’aigua que ve
Tothom destaca aquests dies l’excepcionalitat de la borrasca Glòria i, certament, ho és molt, d’extraordinària, sobretot per l’època de l’any en què s’ha produït –el gener no és mes de llevantades–, per la seva durada de més de quatre dies i també per la seva gran extensió. Que sigui extraordinària no vol dir que sigui el primer cop que passa. A finals de gener del 1947, per exemple, hi va haver una depressió molt similar, però més freda, que va deixar més d’un metre de neu a tota la Costa Brava, amb un important temporal al mar. I el dia de Reis del 1977, una forta llevantada va tallar carreteres i va omplir els rius. Naturalment, n’hi ha moltes més que ara no detallarem i que són un clar exemple de la complexitat del nostre clima i de la periodicitat amb què patim, des de sempre, episodis extrems.
Això no vol dir, però, que hàgim de menystenir l’opinió dels experts, que ens alerten que, a causa del canvi climàtic, aquest tipus de situacions amb pluges, grans temporals i nevades seran més freqüents i intenses. Com explicava ahir a aquest diari el meteoròleg Alfred Rodríguez Pico , la circulació atmosfèrica està canviant, i això produeix una desestabilització del règim de temperatures amb efectes en els corrents marins i atmosfèrics que, alhora, modifiquen el seu patró.
Com que estem en un procés que no és d’un dia per l’altre, sinó de llarga durada, ens pot semblar que no passa res, però les conseqüències del canvi climàtic són cada vegada més evidents i després del pas de Glòria, amb destrosses en platges, ports, rius desbordats i àmplies zones inundades, els seus efectes són incontestables.
Per al 2050 falten trenta anys, i això ens pot semblar una eternitat, però el tenim a tocar, i les previsions de l’augment del nivell del mar dels científics són terrorífiques –com les de l’organització Climate Central – i deixen en pecata minuta els efectes del temporal d’aquests dies en llocs com el delta de l’Ebre. Directament, preveuen que quedarà gairebé tot sota el nivell del mar .
O ens hi posem, doncs, o perdem el Delta i altres parts de la costa, com bona part de la plana de l’Empordà. A qui correspongui, que no diguin que no van ser avisats.