De reüll
‘Glòria’, David i Goliat
El 22 de desembre passat, el nostre (si em permet dir-li així) Manuel Cuyàs dedicava el seu espai d’opinió Vuits i nous a Pere Casanovas, “L’escultor dels altres”, que és com ha titulat el llibre que li ha escrit. Cuyàs, que sempre olora de lluny, ens parlava així de la monumental escultura David i Goliat, d’Antoni Llena, feta al taller de Casanovas: “Al principi, cap enginyer la volia validar. No era possible que s’aguantés, sortiria volant a la primera ventada.” El cas és que va ser Llena el que en va assumir la responsabilitat civil durant els primers deu anys. Gairebé tres dècades després que fos instal·lada a la Vila Olímpica, el temporal Glòria l’ha tombat, però no com els tècnics es pensaven. La gegantina careta d’acer (Goliat) no ha sortit disparada per l’aire, sinó que ha quedat derrotada a terra perquè s’han doblegat les seves tres fines potes (David). “Com a les persones quan ens fem grans, li han fallat els genolls. El que cal fer és posar-li unes pròtesis”, em deia Llena per telèfon. L’Ajuntament, que tot just aquest desembre l’havia revisat i havia conclòs que estava “en bon estat de salut”, s’hi ha compromès: David i Goliat serà rehabilitada, i reforçada de cames, en breu, i Barcelona recuperarà una de les seves escultures públiques més estimades pels ciutadans, reconvertida ara en símbol de la nostra fragilitat davant les forces desbocades de la natura, l’artista i l’enginyera de capçalera. I ara corrin a llegir L’escultor dels altres.