Keep calm
Desfets
Una tonyina fora de l’aigua a l’Ampolla, esmussada, tallada per a qui la vulgui aprofitar, com qui arreplega la fruita que cau al mig d’un camí. Em quedo amb aquesta imatge i acció i m’imagino la força i violència, l’embat de les onades, com per fer saltar pels aires una tonyina de pes, maca i preuada. Enlairada com un surfista fins anar a caure al mig del passeig de l’Ampolla, porta esberlada del delta de l’Ebre. Em fa mal sentir l’impacte del túnid sobre la vorera. Aquella expressió que fem anar quan algú va descabellat, engiponat: sembla que la mar t’hagi tret. És això, la mar aquests dies ha tret i ha engolit. I al costat d’això, aquells que se n’han endut un bon tall a casa, com qui fa musclos de roca. Un exercici de supervivència, a base de la cuina dels marges, qui fa bolets o espàrrecs també deu poder fer un tall de tonyina esventrada pel temporal Glòria. Viure i morir. L’estampa de la mort de les persones que no la podem deslligar d’aquest fenomen meteorològic, lamentablement i per molt que es demani precaució i que la gent es quedi a casa. Sempre hi acabava havent la fatalitat sumada a la temeritat, el creure que a mi no em passarà.
La tonyina no hi devia entendre res. Nosaltres tampoc. Ens ho expliquen de Sud a Nord, la devastació ha creuat el país, desfigurat el delta de l’Ebre, desbordant la conca del Ter, fent córrer la Tordera com no havíem vist en els darrers 70 anys. Ves a saber com quedarà tot, si a més de pesca i conreus, d’infraestructures, també el paisatge que ens fa créixer ha quedat tocat de mort. L’historiador alemany Philipp Blom, que sempre busca camins prou suggeridors per explicar el passat, ha buscat per titular el seu darrer llibre l’expressió: l’amotinament de la natura, i ens recorda que durant un segle i mig, entre el 1570 i el 1700, les temperatures van fer via avall fins a glaçar les aigües d’alguns ports de la Mediterrània, i les aus es congelaven en ple vol. Aquella alteració sobtada del clima va comportar conreus assolats, fam, migracions. Europa es va transformar, també el pensament occidental va deixar de creure en càstigs divins, i va sorgir la Il·lustració. Potser som en l’inici d’una crisi semblant. Cap on anirà el pensament?