Moderació i cinisme

Hi ha experts a crear un problema i convertir-se després en els més severs denunciants d’aquest problema. La turismofòbia, per exemple. Fa uns anys un grup mediàtic moderat, centrat i monàrquic va impulsar una campanya d’alarmes i exageracions sobre l’incivisme que assolava Barcelona. Una revetlla de Sant Joan que va acabar (com sempre) amb les platges plenes de llaunes de cervesa i de borratxos dormint la mona va ser el punt de partida d’una intensa allau de notícies i reportatges sobre com de malament estava el centre de la ciutat per culpa de la desídia de l’Ajuntament, incapaç de posar fre a les hordes de joves, molts d’ells estrangers, que feien botellón al Gòtic, a Gràcia o allà on els venia de gust.

La pressió va ser tan gran que el cas es va tancar amb l’aprovació per part de l’Ajuntament d’una ordenança de civisme valorada en més de 7 milions d’euros, i en un nou contracte publicitari amb el grup mediàtic. Tot arreglat. Però el missatge ja havia quedat allà: la ciutat no és per divertir-se, sinó per dormir i treballar; la ciutat s’ha convertit en la Meca dels incívics de tot Europa; hi ha massa turistes i es comporten com animals. Etcètera. Anys després, aquell grup alertava sobre la turismofòbia: com es pot voler posar en risc un sector econòmic tan potent i estratègic per al país? Com es pot ser tan irresponsable?, es preguntaven els moderats opinadors.

En política, si fa no fa, el mateix. Des del 2012 l’independentisme ha volgut fer un camí pactat, però l’Estat i els partits que en defensen la seva unitat van bloquejar qualsevol aproximació. Fins abocar l’independentisme a un dilema desesperat: o renunciar-hi o tirar milles de manera unilateral. Per a sorpresa de l’Estat i dels partits que li donen suport, l’independentisme va optar per la segona opció.

Des de la tardor del 2017, l’Estat castiga amb repressió el problema que ell mateix va crear en negar-se a donar sortida política a una demanda ciutadana tan important. Ara, aquesta mateixa repressió ha fet que l’independentisme trenqui la unitat estratègica, els dos partits principals estiguin a punt de partir peres i el govern català tingui greus dificultats per governar. Però és clar: els partits i mitjans que van crear el problema, tan monàrquics i centrats ells, no poden ara sinó assenyalar el desgovern dels independentistes. La hipocresia és, segurament, el més moderat dels cinismes.