Soc un botifler

Des de la tardor del 2017 hi ha qui ha pogut fer el dol d’intentar la independència i no aconseguir-ho, i n’hi ha que el que ha fet és quedar-se en una actitud de negació de la realitat. Part dels segons han fet una escalada a l’hora de titllar de traïdors, botiflers i covards altres independentistes. Crec que és inútil fer actes de desobediència estèrils que no ens porten enlloc, que l’únic que ens donaria és una tarda de glòria però posaria més fàcil una repressió posterior. Crec que això ens debilita, i sembla que això em converteix automàticament en un botifler per a una part de l’independentisme. Crec que de les desobediències, quan es fan, se n’han d’assumir les conseqüències, que no existeix cap acte de desobediència política que no tingui implícita la responsabilitat d’assumir-ne els costos, i quan es fan han de tenir un objectiu polític clar. Creure això et transforma en un submís a ulls d’alguns independentistes.

Crec que quan no tenim la força d’un estat ni un suport social ampli a favor de la independència, ni encara una posició internacional forta, l’estratègia purament unilateral està condemnada al fracàs. Crec que desobeir posant una pancarta que es retira al cap de poques hores, o que abaixar la bandera espanyola per tornar-la a pujar al cap de deu minuts, no en té massa, de sentit, i que sense un objectiu polític continuat tot aquest activisme el que fa és només debilitar les institucions i, especialment, facilitar una repressió posterior. Crec, en canvi, que la desobediència del 9-N i la de l’1 d’octubre tenia molt de sentit, però fer actes simbòlics sense aprofitament polític posterior no ens generen cap benefici. I tot i entendre que la repressió no acabarà per molt prudents que siguem els independentistes i que els aparells de l’Estat ja hi han posat l’automàtic per intentar erradicar-nos, posar-ho encara més fàcil sense un objectiu polític clar, no crec que sigui el millor.

Potser tot això em converteix en un botifler. En tot cas, prefereixo ser un botifler a canvi de ser un element que sumi a la causa independentista, fent que les institucions siguin útils als ciutadans, aconseguint fer créixer la base de suport independentista en alguns barris i entre un petit sector de frontera, defensant una línia coherent i sostinguda en el temps. De fet, pensar de manera coherent i sostinguda en el temps no és garantia d’encert, però sí de poder aprendre i acumular coneixement. En canvi, donar cops de volant continus no ens permet saber ni en què ens estem equivocant. Prefereixo això a mantenir intacta la meva autoimatge i ser l’independentista més pur, sempre a costa que d’altres se sacrifiquin de manera contínua i sense sentit. Si és així, i per això soc un botifler per al sector més abraonat, benvingudes siguin les seves acusacions. Són mostra que estic fent bé la meva feina.