Virus sense fronteres

El brot del coronavirus, amb més de 130 morts i milers de casos diagnosticats i sospitats, ha posat la Xina de genolls. El lideratge econòmic, tecnològic i militar no ha servit al gegant asiàtic per contenir l’expansió d’un virus sense fronteres. L’enemic no es pot combatre a canonades. El nou patogen no representa només una amenaça per al règim autoritari de Xi Jinping, temorós que li esclati a les mans el malestar intern per la gestió de la crisi; és també la darrera criatura que ha produït la globalització, un exemple més de com la humanitat està exposada a perills que desborden les capacitats dels estats i que només poden ser combatuts a escala internacional.

La sanitària és una amenaça tan global com el canvi climàtic, els moviments migratoris descontrolats, els cracs borsaris, el terrorisme, la ciberdelinqüència... Sabem que som interdependents i que el que avui passa aquí reverbera demà arreu del planeta. Viatgem tots a bord del mateix vaixell, obligats a actuar de forma concertada si és que volem evitar el naufragi. De res ens serveix tancar els ulls a les evidències, ja siguin epidèmies o la destrucció inexorable del medi ambient. Encara que ens costi d’entendre només des de la cooperació, sense catastrofismes ni negacionismes, ens en sortirem. No hi ha cap via alternativa encara que el món, malauradament, sembla que camina en sentit contrari.