Solidaritat persistent

La Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona acaba de publicar el balanç de la feina feta des que es va crear aquesta entitat el 1994 i que ha recollit en el llibre 25 anys i més. L’empremta gironina en la solidaritat catalana. Gairebé dues-centes entitats gironines han estat vinculades, d’una manera o altra, a la Coordinadora, que ha fet una feina colossal al llarg d’aquests anys, tal com expliquen els diferents autors que han participat en aquest projecte. En el llibre es fa una recopilació de les lluites encara pendents i la feina que queda per fer en matèria solidària. Xoca veure que en un moment com l’actual, en què la solidaritat és tan necessària, hi hagi ONG amb un llarg bagatge que desapareguin. Realment, si mires el panorama social en general t’adones que hi ha molts conflictes pendents, i la necessitat d’entitats i persones que dediquin esforços a la causa solidària. Fa pocs dies, Josep Maria Bonet, membre del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES), explicava a aquest diari que, després de vint-i-cinc anys de lluita solidària per la pau, plega i es dissol l’entitat figuerenca en la qual ha treballat durant més de dues dècades. El motiu és molt comprensible, quan ja s’han assolit molts dels objectius que t’havies marcat a la vida, toca apartar-se i deixar pas als més joves. En aquest cas Bonet i els seus companys del GEES pleguen després de vint-i-cinc anys de molt bona feina, amb mobilitzacions en favor dels objectors de consciència empresonats, la reivindicació de la fortalesa militar de Figueres perquè es convertís en el castell de la pau, la tasca en favor dels col·lectius marroquins i senegalesos, entre moltes altres lluites. Però el projecte en favor de la justícia a Ruanda és un dels que han tingut més ressò mediàtic, sobretot a partir de la querella que van presentar contra alts càrrecs del govern ruandès i els responsables de l’assassinat el 1994 del capellà empordanès Joaquim Vallmajó. Ara, els activistes del GEES se’n van amb la tranquil·litat de la feina feta, però rere seu no hi ha relleu i sense continuïtat no els queda més remei que dissoldre l’entitat. No és l’únic cas. És aquí on altres entitats com la Coordinadora d’ONG fan una bona tasca col·laborant, ajudant i animant molts voluntaris perquè la labor solidària d’una generació, ja en retirada, pugui ser continuada pels més joves.