Estratègia compartida

Durant la seva compareixença de dimecres passat, el president Torra va anunciar una propera convocatòria d’eleccions considerant que la legislatura actual ja no té més recorregut polític, atès que, segons ell, “el govern no pot funcionar sense una estratègia comuna i compartida”. Certament, veient les trifulgues d’aquestes darreres setmanes podria semblar que hi ha dues maneres d’enfocar la realitat política dins de la coalició governamental. N’és un exemple l’acord pels pressupostos de Pere Aragonès amb els comuns, que va anar seguit d’una roda de premsa de Junts per Catalunya criticant-lo per comportar un increment dels impostos a les rendes superiors als 90.000 euros. Una altra mostra d’aquesta possible divergència és el compromís d’ERC per l’abstenció en la investidura de Pedro Sánchez, del qual emana la famosa taula de negociació: el mateix president Torra va dir que no assumia ni donava el vistiplau al resultat d’aquell pacte. O, encara més, l’acatament de les mesures imposades per la Junta Electoral Central podria ser una altra font de controvèrsia: el 131è Molt Honorable també ha dit que no s’han d’acatar les resolucions d’un “òrgan incompetent” com la JEC. Però en aquell discurs de fa un parell de dies a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat també s’hi deia que no es convocarien eleccions fins després de l’aprovació dels pressupostos i un cop passada la reunió amb el president del govern espanyol. Si els pressupostos ara són bons per haver-los d’aprovar abans que qualsevol altra cosa i si és primordial encetar la taula de negociació abans de finalitzar la legislatura, cal preguntar-se on són aquestes discrepàncies estratègiques que ho han de fer saltar tot pels aires. Potser les hem de cercar en l’acatament d’un “òrgan incompetent” com la JEC però, que jo sàpiga, les pancartes amb el llaç groc també es van acabar retirant del balcó de la plaça de Sant Jaume.