Vigilants del patrimoni

Els responsables de la reforma integral de l’edifici Mercuri de Barcelona s’han compromès a reintegrar el treball decoratiu que hi va fer el 1967 Josep Maria Subirachs que han retirat (sense avisar a ningú) en el procés de les obres. Així ho han dit als mitjans de comunicació i a la filla de l’artista, Judit Subirachs. Potser ja ho tenien previst abans que saltés l’alarma per la seva desaparició, però potser no i la polèmica els ha fet rectificar. No ho sabem. “Confio en la seva paraula”, em deia ahir Judit Subirachs, que ha intentat esbrinar, sense èxit, on l’han traslladat i ha demanat poder-lo veure per comprovar el seu estat de conservació, també sense èxit. No li han ensenyat ni una trista fotografia. Que en tenen l’obligació? No. Que hauria estat un gest d’educació, respecte i sensibilitat? Sí. La Judit és historiadora de l’art i una persona que es preocupa pel patrimoni més enllà del que l’afecta personalment. Hi confia, que tot tornarà al seu lloc, un mural ceràmic al vestíbul i una escultura al terrat de la finca. Tindria molts motius per no fer-ho. L’historial d’atemptats que ha sofert l’obra de Subirachs convida a estar en alerta permanent. A la Judit li preocupa que la vegin com un corcó de queixes. I no, sort en tenim d’ulls vigilants com els seus. Més n’hi hagués. El patrimoni, i encara més el contemporani, no està salvat. Fem-nos-en a la idea i no tinguem recança de molestar els que intencionadament o per ignorància el poden destruir.