El dèficit de cada dia

Economia ha publicat l’estimació del dèficit fiscal amb l’Estat pel 2015 i 2016. Les xifres no són cap sorpresa, sense novetat al front: amb el càlcul a través del flux monetari, 16.800 milions d’euros anuals, o sigui, 2.200 euros anuals per persona (8.800 euros en una família de quatre membres), més de 6 euros cada dia o 25 cèntims per persona/hora. Cada quatre hores un català paga un cafè a l’Estat. Amb el càlcul alternatiu de càrrega-benefici, s’obtenen xifres un 30% inferiors a les anteriors, però igual d’esgarrifoses. El càlcul, robust, dona resultats que no agraden a l’Estat. Potser per això cada vegada facilita menys informació. La magnitud de la detracció de recursos és tan gran i constant al llarg del temps que escandalitzaria arreu del món mínimament democràtic. Això no obstant, tant a la resta de l’Estat com a Catalunya, hi trobes negacionistes del problema, que parlen més amb el cor que amb el cap, i també molta gent a qui no li interessa el tema, malgrat que li toqui la butxaca. Als uns i als altres, els recomanaria l’observació del professor Serra Ramoneda: que, sense necessitat de càlculs, facin un tomb per Madrid i comparin les infraestructures amb les de Catalunya. Però hi ha una altra classe de negacionistes indirectes: els que coneixen el problema i practiquen el silenci, entre els quals molts economistes il·lustres i mitjans de comunicació; també els que es queixen de l’increment d’impostos de la Generalitat quan aquest increment genera ingressos equivalents a menys d’un 1% del dèficit fiscal, i, en l’àmbit del silenci, els sindicats, com si la qüestió els fos aliena.

El problema estructural (el dèficit en els darrers 30 anys equival a una mitjana del 8% del PIB, amb una desviació estàndard baixa) és difícil de resoldre perquè l’Estat, que ostenta el poder i la força, no té voluntat de fer-ho i perquè a Catalunya no hi ha força per revertir la situació. Però temps al temps.