L’entrevista obligada...

La clau de la legislatura espanyola que va arrencar ahir està en l’entrevista que mantindran dijous els presidents Sánchez i Torra. De l’entrevista només en pot sortir el vistiplau per començar negociacions entre els dos governs o bé un altre cop de porta del govern espanyol a la Generalitat. Tot indica que el president del govern de l’Estat, Pedro Sánchez, no es comprometrà en gaire res mes que obrir negociacions. Pel que fa al president de la Generalitat, Quim Torra, tampoc es podrà comprometre en nom del govern perquè haurà de consultar-ho amb els encara socis d’ERC. Amb tot, insistirà en l’autodeterminació, l’amnistia i el final de la repressió. Els tres temes tenen el no assegurat de Sánchez.

S’ha vist de tot en les entrevistes entre presidents. És la primera vegada que un president espanyol accepta entrevistar-se amb un president català al Palau de la Generalitat. Tot una novetat protocol·lària en què caldrà estar molt atents als gestos. Al llarg dels anys, en les entrevistes bilaterals, qui més va gesticular va ser Jordi Pujol. Llargues escenes de sofà amb Adolfo Suárez, Felipe González i José María Aznar. Pujol va anar sempre a Madrid per advertir de les possibles conseqüències de no atendre les demandes catalanes, tot i que sempre hi va acabar pactant. Pasqual Maragall s’hi va trobar amb Rodríguez Zapatero, que no havia complert la promesa d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament. José Montilla va advertir Zapatero de la desafecció que podrien provocar els incompliments. Artur Mas va haver de canviar de guió a causa de la crisi econòmica del moment i, sense èxit, va haver de parlar-li de les retallades. Rajoy no va voler veure res de tot allò que li va explicar Puigdemont. Només va saber veure el jutjat. Ara l’entrevista és obligada i forma part d’una negociació entre els dos governs.