Paula Bonet i Conrad Roset

Dues de les columnes que aguanten l’evolució cultural són la capacitat de l’Estat de donar suport a la creació, i la capacitat dels artistes i intel·lectuals de generar nous models culturals, d’expandir la cultura, de relacionar-la i encabir-la en nous espais. La setmana passada a Barcelona vaig assistir a dos actes de dos creadors que s’ajusten a la idea d’obrir camins: l’il·lustrador Conrad Roset va presentar el llibre Gris (Norma), en què en un volum de gran format es presenten els dibuixos previs del videojoc que, des de la productora Nomada Studio, que va crear Roset amb Adrián Cuevas i Roger Mendoza, intenta donar poètica a un àmbit que majoritàriament es mou per quants contrincants liquides. Al seu torn, la Sala Villarroel va acollir l’espectacle Quema la memoria, en què la il·lustradora Paula Bonet feia els seus dibuixos en directe que es visualitzaven en una pantalla mentre Ramon Rodríguez (The New Raemon) interpretava una selecció de temes seus. Totes les convencions trencades amb un recital en què el dibuix en directe no era un recurs escenogràfic sinó una part de l’actuació, amb una Bonet que pel posat a la taula més semblava una teclista en un concert de la millor època techno, que una dibuixant amb l’espatlla corba i amb els ulls clavats en el paper. Els dos il·lustradors tenen en comú que no van voler seguir el camí còmode. Van protagonitzar una revolució en el llibre d’il·lustració per a joves i adults, amb un estil en què podríem trobar força coincidències i que ha trobat molts de seguidors perquè unia qualitat i comercialitat. Roset va decidir-se per arriscar en un camí poc transitat dins del videojoc, el videojoc d’autor, i Bonet, amb llibres que es dirigien a públics menys massius com el que va dedicar a Truffaut o Roedores, en què s’enfrontava amb el tema dels avortaments no desitjats que ella va patir. I ara pujant dalt d’un escenari en un espectacle que repetirà a la Villarroel avui i els dos propers dilluns.