Jurisconsult i negociant

“Perdona, el meu pare no fou només notari: era jurisconsult.” Així em responia Emili Saguer Canal (EPD) en una conversa sobre el seu pare Emili Saguer i Olivet (1865-1940). Fou un home de lleis, que tenia el seu despatx al carrer Ciutadans, número 3, de Girona, on encara avui, quan fa 80 anys del seu decés, la família conserva intocables els protocols i documents de la notaria. Ho entenc com un homenatge a la memòria de l’il·lustre gironí. Va exercir en una època particularment difícil, amb la dictadura, la monarquia, la República... i la Guerra Civil. Mai va deixar d’atendre els gironins –en temps de guerra els testaments es multipliquen– fins al desencís pel resultat del conflicte armat. Al cap de poc va morir.

S’entén per jurisconsult una persona docta en qüestions de dret. Hem conegut notaris que es limitaven a signar les escriptures que els posaven sobre la taula els oficials de la notaria. Però n’hi ha d’altres que entren profundament en la interpretació de les lleis. Saguer era d’aquests. Té moltes publicacions en llibres i articles sobre les qüestions més espinoses, com foren els contractes de conreu, o els fideïcomisos.

Ara s’ha presentat el llibre de Xavier Serra Albó, qui amb molt de treball de recerca repassa la vida d’aquest gironí excepcional... i desconegut. Catalanista en la primera hora al temps de les Bases de Manresa; més tard, discrepant de la República, i, després, desenganyat de la política, defensant un dret gironí propi enfront del “catalanisme barceloní”, acabant editant un mensual amb el nom de Catalunya Espanyola. Com diu Joaquim Nadal en el pròleg: llavors el seu temps havia passat.

Però també fou un home d’inventiva i de negocis. Va adquirir l’any 1900 la font de la Pólvora, instal·lant-hi un quiosc per donar a conèixer l’aigua “picant”; i la font del Ferro, muntant una indústria de captació i distribució de l’aigua carbonatada, comercialitzant-la, i també l’àcid carbònic que sorgia d’aquelles deus. Encara avui es conserven vestigis de la fàbrica, i els gironins més adults l’hem vist funcionar!

El seu esperit patriòtic i dialècticament combatiu el portà a la política, ésser escollit president de la Diputació de Girona el dia 18 de març de 1930. La primera decisió fou rebaixar-se el sou, donant la diferència a centres benèfics. Era una època convulsa, i el clima polític i les acusacions contra ell dels enemics el forçaren a dimitir el 17 de març de 1931.

El llibre de Xavier Serra i Albó és de bona lectura per a qui vulgui conèixer un dels homes que formaren part d’aquell passat anterior a la Guerra Civil, que se’ns havia amagat sota el mantell d’una anarquia generalitzada, que va “redimir” la dictadura franquista, a trets de fusell.