Seqüeles del tsunami

Deia en el meu darrer article que de Marchena es podia esperar qualsevol subterfugi abans d’admetre que la sentència del TJUE el desqualificava a ell i a la cúpula del poder judicial. El fort clatellot rebut no va ferir de mort la més temible fera del Règim del 78 (el CGPJ polititzat per Lesmes), però sí de prou gravetat per estimular el seu instint venjatiu i repressor. La reacció va ser clavar les seves urpes sobre Junqueras i Torra (amb els exiliats no ho poden fer), aplaudides amb grans titulars per la caverna mediàtica, així com l’èxit momentani de les pressions descomunals que van fer sobre el president del Parlament Europeu, l’italià Sassoli.

Una cúpula del PJ amb magistrats i fiscals de nul·la fiabilitat per les connotacions polítiques de molts d’ells amb l’antic règim. Els seus hooligans poden gaudir d’aquesta efímera victòria, donat que tots els processos oberts solen ser llargs, però arribaran als tribunals europeus –per sort– imparcials i, al no vetllar per la indisoluble unidad de España, resultarà, com s’ha constatat fins ara, que les sentències dels jutges espanyols rebran noves patacades en terreny europeu, cosa que esperem que es produeixi en el contenciós contra Junqueras i Torra obert per l’obstinada actitud dels Lesmes, Marchena i Llarena i d’altres representants de l’encegat orgull hispànic, que prefereixen morir abans que claudicar. Ho demostra l’aïrada reacció del CGPJ a l’anunci de Sánchez de desjudicialitzar el conflicte català i revisar del Codi Penal el delicte de sedició, cosa que els ha fet sortir de polleguera; com el suspens d’Espanya en l’examen de Ginebra, per incompliment i restricció dels drets bàsics exigits per l’ONU: el de llibertat d’expressió entre moltes altres. Tot per la negligència d’uns senyors amb toga de brodats blancs a les mànigues, que ves a saber si els hi han regalat, com la universitat Rei Juan Carlos I li va regalar el màster a Pablo Casado, per les seves aptituds polítiques, molt discutibles, car és obcecat i no sap discernir...

En la segona part del judici sobre l’1-O, ara contra el major Trapero i els alts càrrecs d’Interior, la fiscalia els ha acusat de rebel·lió i sedició, per poder-los jutjar a l’Audiencia Nacional (el TOP durant la dictadura) i no a Catalunya. D’on resta evident que el polititzat CGPJ no vetlla per la justícia sinó per engarjolar aquells que –segons el seu parer– quieren romper España. Tot i que la sentència de la magistrada (també del PP!), Espejel, està cantada, Trapero va desmuntar el relat maliciós del fiscal Carballo amb seguretat i contundència. Un nou judici vergonyós com el del Suprem (clarament semblant als del franquisme), contra el qual s’haurà de recórrer als tribunals europeus per obtenir una sentència justa.