De set en set
Premsa i rel
Fa quinze dies, a la Universitat de Girona, el professor Jaume Guzmán Casals es doctorà amb una tesi sobre identitat i comunicació social a les Terres de l’Ebre. Fou un acte acadèmic que vinculava, doncs, dos extrems geogràfics del Principat mitjançant un nexe cultural: la premsa d’arrel. Catalunya ha estat sempre, en el conjunt d’Europa, una potència en el camp de la premsa local i comarcal. I la universitat gironina ha assolit prestigi en aquesta matèria a partir de la línia de recerca en periodisme de proximitat que lidera el professor Lluís Costa. Ha dirigit aquesta tesi que aporta coneixement sobre la funció dels mitjans periodístics del territori com a enfortidors de la identitat ebrenca. És el resultat d’un bon treball en arxius i biblioteques, basat en fórmules derivades de l’hemerografia de Jacques Kayser que el catedràtic Pere Oriol Costa va introduir a Catalunya en els anys 1960. La tesi s’havia enllestit, és clar, abans del desastre causat per la borrasca Glòria. El seu autor hi afirma, entre moltes altres coses, que el paisatge de les Terres de l’Ebre és un “tresor”. Quan ho llegírem, aquell territori era el més malmès pels estralls del temporal desfermat. Cal blasmar la incúria de les administracions públiques que no afrontaren a temps les amenaces de la crisi climàtica que ha devastat aquell patrimoni natural. També es pot perdre el patrimoni documental, si la Generalitat no desplega una decidida política de digitalització de fons hemerogràfics d’arreu de Catalunya.