Superar el 50%

Sabem que ens caldran algunes coses més que un 50% de vots en unes eleccions catalanes per ser independents. Però el que és obvi és que sense ser més de la meitat tot el que fem no té legitimitat. I, tot i que és cert que els que volen quedar-se com una autonomia són encara menys, un resultat de més del 50% ens és més que necessari.

Val a dir que les eleccions vinents són una bona oportunitat, l’unionisme defensiu que va votar de forma massiva el 21 de desembre del 2017 es quedarà a casa. A més, l’independentisme ha pogut fer aquella màxima romana de “divide et impera”. L’unionisme ara està dividit entre aquells que s’han vist forçats a obrir una via de diàleg i el “trifachito”. La taula de diàleg entre el gobierno del estado i el govern de la Generalitat té més efectes col·laterals que dels acords que s’hi arribin, i un d’aquests efectes és crear una bretxa entre les forces unionistes. ERC, que és qui lidera el creixement de l’independentisme, té una posició ideal per arrossegar vots del centreesquerra no independentista. Ha demostrat que es pot fer un independentisme empàtic, que atansa la mà als sectors socials no independentistes i que recupera la bandera del diàleg que havíem deixat caure durant uns mesos. De fet la batalla més rellevant per a l’independentisme és la que hi haurà els anys vinents entre ERC i el PSC en els antics feus socialistes. És poc valorat com ERC fa créixer l’independentisme en zones on fins fa poc aquest suport es trobava per sota del 10%.

Però per superar el 50% no podem esperar que ho faci només ERC. Ens cal que Junts per Catalunya defineixi una estratègia de com aconseguir aquesta hegemonia social que ens pot portar a la independència. Representen sectors socials i ideològics que volen un bon govern i al mateix temps estan farts de les oligarquies de l’Estat espanyol que els ofeguen i no els deixen prosperar. L’ANC aquí ha fet bona feina amb la candidatura per les cambres, però ens cal que JxCat lideri aquest espai. També necessitem un cotxe escombra de l’independentisme. Tenim un sector d’independentistes desencisats que no ha acabat de fer el dol de l’1 d’octubre i que no entén o comparteix l’argument que hem de ser més per assolir l’objectiu. Aquí la CUP, en part JxCat i segurament una candidatura de Primàries que el seu relat no sigui només una crítica als líders del procés, sinó que elabori un discurs propi i propositiu, ens permetria no perdre tots aquests votants i deixar que el seu activisme, que ara no es troba canalitzat a vies constructives, ens ajudi a assolir aquesta victòria.

Estem en una posició òptima per aconseguir per primer cop aquesta fita. Hi ha elements que ens permetrien creure que, si tots fem la nostra feina, ho podem assolir. Potser que els polítics deixem de fer tanta picabaralla entre nosaltres i ens centrem a treballar. Segurament així aconseguirem la fita de ser més del 50% i a partir d’aquí tots podem imaginar nous escenaris.