LA GALERIA
La revista ‘Blanda’
Tenir a les mans la revista que publica el Servei d’Arxiu de l’Ajuntament de Blanes (ja en el número 22) és un goig. Té 130 pàgines i abasta una colla d’articles, tots ells molt interessants. La portada reprodueix un quadre de Lluïsa Vidal, pintora a la qual Consol Oltra dedica un interessant estudi a l’interior, profusament il·lustrat amb pintures de la biografiada, algunes de les quals –de mainada arran de mar– tenen un aire sorollià inconfusible. L’arxiver Aitor Roger signa una història del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava, de Blanes, en el seu cinquantenari d’existència. El lloretenc Sebastià Ruscalleda escriu “El bateig de la Costa Brava” i, amb nous materials trobats a l’arxiu de l’escriptor també de Lloret Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999), rebla el clau a favor del promontori del Convent de Blanes com a tribuna des de la qual, el 1908, Ferran Agulló donà a aquesta costa el nom amb el qual ara és universalment coneguda. Maria Àngels Sagrera fa una semblança d’un blanenc dotat d’una extraordinària longevitat, Quimet Illas, en Falet, de 110 anys, i explica la seva llarga trajectòria vital. “Joaquim Ruyra i Oms, propietari rural” és un article que va deixar escrit el veterinari Josep Turon (1923-2014). L’erudit Pep Vila, sempre capaç de trobar notícies gairebé inèdites, parla d’“El dinar de morts servit per Joan Bta. Jalabert, adroguer blanenc (1710)”. Emília Augué, en una mena d’autobiografia titulada “La modista dels vestits de paper”, explica les seves vivències al Club Sant Jordi en les exhibicions de vestits especials. A la secció Fons Documentals, Aitor Roger dedica una petita però interessantíssima monografia a “Les Feminals. Dones pioneres en el fons Josep Alemany Borràs”. I treu a la llum notícies de figures com Carme Karr, Lluïsa Vidal, Dolors Monserdà –de la qual el 2019 s’han celebrat els cent anys del seu naixement– i Carmen de Burgos. I completen el número les “Notícies de l’Arxiu” –on trobem la llista de donacions, activitats i referències breus– i una bibliografia dedicada a les publicacions blanenques recents. El contingut de la revista Blanda és atractiu, es llegeix amb interès, té un acompanyament gràfic que esponja els textos però, alhora, els potencia corroborant el que s’hi explica, i és molt més que la publicació d’un servei municipal: és, una vegada més, una aportació seriosa a la historiografia local, que complau als blanencs i interessa als de fora.