A propòsit del diàleg

Cal donar una altra oportunitat al diàleg. Només faltaria. És més civilitzat que els presidents se saludin educadament que no pas que no es dirigeixin la paraula. És preferible el mot amable i contingut que l’insult barroer de míting de campanya. És més estètic que Sánchez entri a peu al Palau de la Generalitat i saludi Torra i una formació de la guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra, que no que accedeixi a l’hospital de Sant Pau per urgències amagat i protegit amb homes armats amb fusells. Sonen millor els cants de sirena d’una reforma del Codi Penal per rebaixar la sedició que les apel·lacions a penalitzar els referèndums. Tot això és cert, però que no ens vulguin fer combregar amb rodes de molí. No és diàleg.

Presentar-se amb un document amb 44 punts que no són res més que un barreja d’obvietats i de vells compromisos reiteradament i tossudament incomplerts és una broma. Que no ens parlin d’inversions que ja haurien d’estar no solament fetes, sinó amortitzades. I sobretot, sisplau, que no ens prenguin el pèl amb això de Barcelona cocapital cultural i científica. Ada Colau no és l’alcaldessa de Villar del Río esperant donar la benvinguda a Mister Marshall, encara que en algun moment ens hi va fer pensar.

El fet cert és que la necessitat dels vots per a la investidura va fer canviar el discurs de Sánchez com un mitjó i ara és la necessitat d’aprovar un pressupost el que collarà el PSOE i el govern espanyol a la mesa de negociació. “La política és necessitat. No és poesia”, deia dilluns José Luis Rodríguez Zapatero en una reveladora entrevista al digital El Español. Entre moltes altres perles, llançava dos desitjos. Un: “Tant de bo ERC opti per ser el PNB de Catalunya.” I, dos: “...pensant en el llarg termini i recordant la lliçó del 2006, el més important és que hi pugui haver un diàleg entre el PP i el PSOE des de la confiança en l’Estat.”

Cal donar una altra oportunitat al diàleg, sí, però tenim mala peça al teler. Mentre que aquí ERC i JxCat es llancen els plats pel cap en seu parlamentària per la figura del mediador, el relator o com en vulguin dir, allà el més optimista i dialogant dels socialistes, el més culer, pregoner de Santa Eulàlia i ambaixador de la negociació en terres catalanes, ens en marca els límits, en confessa els propòsits i ens en recorda els precedents.