Opinió

LA CRÒNICA

La gola del Ter

Definida com una de les platges més tranquil·les de la Costa Brava, la gola del Ter és el lloc on –com tothom sap– aquest riu, després d’un recorregut de més de dos-cents quilòmetres, ret les seves aigües al Mediterrani. Cada gota d’aigua que hi arriba ha passat prèviament per molts paranys: grans desnivells que l’obliguen a precipitar-se avall, alimentació de turbines de fàbriques i poblacions, retenció als embassaments de Sau, Susqueda o el Pasteral, precipitació sobtada a la sortida, desviament per canals que reguen les collites, perill de quedar atrapada pel consum que es desvia a Barcelona, reunió amb aigües menys pures procedents d’altres rius i afluents... Així, fent camí fins a arribar al final: la platja solitària de la gola del Ter. Allà es ret per confondre’s amb l’aigua salada del mar.

L’Ajuntament de Torroella prou havia invertit per facilitar l’accés a peu o en bicicleta a aquest lloc de privilegi. Prou s’han fet camins, baranes protectores, avisos pertinents, miradors d’aus. Era un goig passejar-hi sense presses. Ara tot s’haurà de restaurar, perquè aquest paradís va resultar afectat per l’allau d’aigua, de troncs, de fustes, de residus que comportà el pas del Glòria. Des de dalt de les muntanyes baixava sense aturador un doll d’aigua immens, acompanyat del que va trobar al seu pas. L’augment de cabal fou tan impressionant que tot el que hi havia a les seves ribes s’ho quedava i ho engegava riu avall. A empentes i rodolons el que podia surar anava fent via, fins que, al final, es diposità al mar.

Pel camí, el diluvi causà destrucció i molts danys. Els agricultors i els qui cultiven les pomeres de l’Empordà han sofert pèrdues materials, i també un gran desassossec moral en veure com en uns instants tot l’esforç de molts anys se n’anava en orris. Necessitaran una forta ajuda per tornar a la normalitat. No sabem tampoc què s’ha fet de les angules, preuats animalets marins que solien aparèixer pel mes de febrer prop de la gola.

Ara el mar es veu net, sense ni un vestigi del tràngol: ha retornat a la sorra totes les impureses. El Ter desemboca amb una amplada que recorda els grans corrents francesos. Si sempre anés així seria fantàstic, però tornarà la sequera, i aquest immens cabal esdevindrà un rònec record de tanta afluència.

Mentrestant, ara mateix el panorama de la gola és el que s’intueix en la imatge que acompanyem: sobren les paraules. Però el que mostrem és un ínfim tros de platja; a dreta i esquerra, seguint la línia que voreja el mar, milers i milers de residus vegetals esperen que unes màquines pietoses se’ls emportin i es regeneri la platja. La temporada s’acosta, i ben segur que s’espavilaran a fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.