El bloqueig general

Era clar que Sánchez i Casado estan com gat i gos. La composició aritmètica de la legislatura espanyola preveu que govern i oposició no tinguin cap mena d’acord. Aquest fet suposa un bloqueig de les institucions de l’Estat tal com es va poder constatar ahir després de l’entrevista entre Sánchez i Casado. La principal dificultat serà que les Corts espanyoles, sense un acord entre el PSOE i el PP, no podran modificar el Codi Penal per poder canviar l’aplicació dels delictes de sedició. Tampoc es podrà nomenar Dolores Delgado fiscal general de l’Estat. Ni el Consell General del Poder Judicial, ni un consell per a la televisió pública, ni el Tribunal de Comptes ni, entre d’altres institucions, la del Defensor del Poble. Un bloqueig per la renovació insà en una democràcia. Els mandats de les institucions són per un temps concret i segons les correlacions de forces de les eleccions.

La mala praxi de bloqueig al Congrés i al Senat hauria de servir d’exemple a Catalunya. Fet que no està passant. Hi ha una llarga llista d’organismes pendents de renovar al Parlament de Catalunya que clama al cel i que són deguts al fet que els partits polítics són incapaços de posar-se d’acord a l’hora de consensuar noms que siguin responsables de les institucions –institucions sagrades– sobretot quan el poder és feble. L’exemple més clar de manca de renovació és la sindicatura de greuges (Rafel Ribó hi porta setze anys). La cooperació de mitjans públics a banda de la Sindicatura de Comptes, el CAC i altres organismes que els seus càrrecs no responen a la correlació política actual.

La manca d’acord parlamentari està portant a una anomalia democràtica. Caldria saber qui és que es nega tirar endavant els acords o bé si tot plegat és una estratègia compartida.