Calen comuns de dretes

L’anunci d’una imminent convocatòria electoral tornarà a agitar el tauler de la política catalana. Tot fa pensar que l’atzucac en què es troba el procés tornarà a bifurcar opcions entre els qui defensen, per exemple, una república unilateral per la via ràpida i els que creuen que no és assolible si no es negocia, i fins i tot no s’eixampla abans la base. Però si tothom conclou que els grans consensos a Catalunya són entre els qui la reconeixen sobirana, i per tant capaç per decidir en un referèndum, i exigeixen l’amnistia, el gran eix electoral s’hauria de situar, en clau de procés, entre els qui accepten l’autodeterminació i els qui la refusen.

I aquí serà bo que s’aclareixi un sector –notable per a alguns, residual per a altres, però important al cap i a la fi– que s’ha agrupat rere l’etiqueta de catalanista moderat però que presenta un maremàgnum de noms i sigles que poc casen entre ells. I és que res tenen a veure, per exemple, Marta Pascal, favorable a la independència, o l’exconseller Ramon Espadaler amb Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana, o l’exaliat de Cs Manuel Valls, que hi són frontalment hostils. Mal favor es farà el republicanisme si els posa tots al mateix sac, perquè no hi són, i justament el millor que pot passar és que es destriïn, entre sobiranistes i antisobiranistes. Perquè vagi aflorant políticament el 80% que totes les enquestes detecten que acceptaria el resultat d’un referèndum ha de quedar clar què pensa cada força. I l’aparició, per entendre’ns, d’uns comuns de dretes –avui simbolitzats pel Grup de Poblet, que reuneix sobiranistes i independentistes moderats– que es desmarquessin de l’espanyolisme dels ara estranys companys de viatge seria una bona notícia. Per a ells, i per al procés.