De reüll
Rialles que fan mal
Per les xarxes corre un vídeo que fa esgarrifar en què es veu un home que, per estalviar a la seva filla de tres anys, Salwa, el patiment pels bombardejos a Síria, li fa creure que tot és un joc divertit, de manera que cada explosió la celebren amb fortes riallades. Sí, és la versió siriana de La vida és bella, l’oscaritzada pel·lícula que Roberto Benigni va ambientar en un camp de concentració nazi, però feta realitat. I fa posar els pèls de punta, dic, i trenca el cor veure la innocència de la petita i els esforços del pare per escapar-se de l’angoixa de la guerra. El conflicte de Síria està a punt d’entrar, precisament, en el seu novè any i encara no se’n veu el final. Els combats s’han reduït a l’ofensiva del règim del president Al-Assad contra l’últim bastió de la insurgència, una zona poblada i amb presència de guerrillers gihadistes i tropes turques, al nord-oest del país. L’avanç de les tropes governamentals, amb suport de l’aviació russa, ha propiciat l’èxode de gairebé un milió de civils que es refugien en condicions d’extrema precarietat en camps de desplaçats, dormint al ras amb temperatures gèlides. La situació és tan dramàtica que l’ONU ha fet una crida urgent a un alto el foc immediat. Però, com tots, aquests avisos cauen en el no-res. Nou anys, i els sirians continuen atrapats en el sofriment enmig de l’oblit internacional. Quanta barbaritat, quanta indiferència, quanta impotència... i quin mal que fan aquestes rialles de la petita Salwa.