Calendari sense data

El món independentista va fer-se fort quant va sentir que en divuit mesos Catalunya podia ser un estat dins d’Europa. Va ser el mes de novembre de l’any 2014 quan Artur Mas ho va anunciar en un discurs esperat amb gran expectació, a l’auditori del Fòrum de Barcelona ple de gom a gom. Hi havia tres mil assistents, molts dels quals representants de la societat civil, entitats, patronal, sindicats i partits polítics. Artur Mas traçava un full de ruta per fer la independència en divuit mesos. Hi afegia, fet que va succeir, que el sí fos majoritari al Parlament després d’unes eleccions avançades. Enmig de l’anunci es barrejaven les cares d’il·lusió i les dels que quedaven bocabadats en espera d’aquell futur de divuit mesos que no va culminar el somni de moltes persones. Divuit mesos que van servir perquè l’oposició i els adversaris de dins de l’independentisme anessin pressionant esperant que els promotors de l’anunci caiguessin pel precipici. La pressió era diària i els divuit mesos eren comptats un per un fins que el mateix independentisme va esborrar la data somiada dels seus plantejaments.

Des de llavors l’independentisme –tots els partits que el representen– s’ha curat en salut en no posar dates al calendari. La política juga permanentment amb les dates electorals, terminis de lleis, dates per a anuncis concrets i tot allò que li suposa un benefici dir-ho al matí i no fer-ho a la tarda. Després de la frustració dels divuit mesos la majoria d’anuncis s’han produït sense data concreta. És el cas de les futures eleccions al Parlament de Catalunya. Els partits de govern i de l’oposició tenen coll avall que tard o d’hora s’hauran d’avançar les eleccions catalanes i ara mateix la data és el secret més ben guardat del president de la Generalitat, Quim Torra. Dir-ho seria tota una temeritat en uns moments en què el compte enrere seria utilitzat com a estratègia de tots els partits. Pasqual Maragall, essent president de la Generalitat i gat vell de la política, quan li preguntaven per dates concretes de projectes deia que ho farien “passat festes”... Una genial manera de no respondre a la qüestió. Fet que sovint s’utilitza en política malgrat que el ciutadà del carrer acaba desconeixent si la qüestió plantejada damunt la taula no se sap o bé no es vol dir...