La cultura que suma

Darrerament evito reescoltar els informatius de ràdio i televisió, immersos com estem en un oceà de notícies tòxiques on rarament sura algun esdeveniment positiu. Prefereixo espigolar informació entre pàgines escrites en paper o a internet i agrair el dia que fa, encara que sigui ennuvolat i rúfol, que no pas rebre una dutxa àcida a les cèl·lules, al cap i al cor de manera contínua. Procuro no entrar en combats de boxa a Twitter, on els contrincants es claven cops de puny amb insults i desqualificacions.

Alguns confonen l’actitud crítica amb el cinisme i el ressentiment més destructor. D’altra banda, de què serveix saber notícies tràgiques que no pots solucionar? Repetides infinitament, com el virus de la por que ha obligat a suspendre el Mobile, només creen malestar i vertigen, i una sensació d’apocalipsi que infecta l’ambient general. Centrar-se en els petits gestos, en canvi, ajuda a millorar l’entorn més immediat. Saludar la gent, per exemple, és un gest senzill que escasseja, sobretot en algunes situacions de proximitat física. Fa poc l’editora Esther Pujol es queixava de la gent sorruda que, dins l’ascensor, prefereix no mirar-te i clavar els ulls al mòbil. Tothom té dret a fer el que vulgui, però això ens deshumanitza. Cada vegada valoro més les salutacions, les converses sense interferències, els silencis que s’obren entre pausa i pausa. És qüestió d’actitud, d’una manera de fer. M’estimo la gent que encomana entusiasme per la vida, per la lectura i pel coneixement, la gent que celebra els èxits dels altres, la que entén que l’educació i la cultura són eines efectives per al progrés social, ètic i econòmic. Digueu-me somiadora, però la utopia marca el camí a seguir. M’agradaria sentir notícies diferents: saber que hores d’ara els nens i nenes aprenen a l’aire lliure i que els professors tenen temps per meditar entre classe i classe.

M’agradaria tornar a veure el somriure de Muriel Casals, tan fermament dolç, l’alliberament dels presos polítics, les abraçades de Jordi Cuixart als companys de la seva empresa, reproduïdes en bucle. D’altra banda, crec que la idea que la cultura crea i atreu riquesa material encara no està prou arrelada en la societat. Malgrat tot comptem amb una gran producció cultural i moltes fires i festivals relacionats amb els llibres i la literatura (Setmana del Llibre en Català, Fira del Llibre de Catalunya, Món Llibre, Fira del Llibre Ebrenc... Liberisliber, Girocòmic, Saló del Manga, Fira del Llibre de Muntanya... Festival Mot, Festival Vila del llibre...).

Aquests esdeveniments poden créixer i repensar-se, si cal, convidant més autors internacionals per atraure visitants d’altres països. Ben aviat, el darrer cap de setmana de febrer, se celebra la segona edició del festival Vila del Llibre de l’Escala, que comptarà amb una seixantena d’actes, col·loquis, diàlegs, taules de clàssics, autors premiats, recitals poètics, rutes literàries, un itinerari gastrocultural i activitats infantils i juvenils. Un cop més, un festival cultural consolidat es tornarà a mostrar econòmicament viable.