Un pas enrere

Ja sé que no ho podrem saber mai del cert (no és pas que em preocupi gaire), però per les aparences i pel que hem llegit fa quatre dies, el papa de Roma ha afluixat en això dels capellans casats o, millor dit, s’ha fet enrere.

Fa uns anys (no gaires, potser deu o dotze), es parlà amb molta insistència d’un acostament catòlicoanglicà que semblava ja estar en marxa. Una part important de la congregació anglicana començà a fer passos per ingressar als rengles de l’Església Catòlica, i el papa (el papa i la cúria vaticana, és clar) els prepararen el camí. El simples fidels anglicans no oferien gaires problemes: canviaven i santes pasqües, ja se sap que l’anglicanisme és la confessió més acostada al catolicisme. Només hi ha un problema, els anglicans no reconeixen l’autoritat del papa de Roma, de resultes d’un conflicte que va esclatar en temps del rei Enric VIII d’Anglaterra, un rei que anava de cul per les faldilles i la successió mascle del seu tron.

I part d’aquesta Església Anglesa-anglicana s’acostà al Vaticà. Ja he dit que, amb els fidels del poble no hi havia cap problema: canviaven de religió i avall. Els problemes eren amb els capellans i bisbes. Eren homes casats, i aquí és on Roma va haver de fer equilibris per trobar-los una situació digna i d’acord amb els cànons i la tradició. Tot feia pensar que els capellans convertits podrien continuar com a capellans i com a casats, però els bisbes casats havien de baixar un esglaó: podien continuar casats però com a capellans; ja no serien bisbes. En canvi els bisbes solters podrien continuar bisbes i serien inscrits a la Conferència Episcopal Catòlica del seu país. És evident que trontollava el tema del celibat sacerdotal, i no sé pas res dels resultats de tot plegat. Però sí sé que l’apòstol Pere, el primer papa de la història, estava casat; l’evangeli diu que tenia sogra.

Penso que així, de portes enfora, va ser quan el tema va estar més calent. Però ara és ja tabú del tot, sembla, per obra i gràcia d’una cúria que no està per brocs. Si al Vaticà volguessin escoltar la idea d’un batejat ras, els diria que allò dels anglicans (es veu que encara és vigent), pot solucionar el problema. Però com que a Roma no em faran cap cas, ho suggeriré als amics capellans en actiu, que tinc. Escolteu bé: si algú de vosaltres es vol casar, que es faci anglicà; que es casi, i després es torni a convertir.