Un homenot de Banyoles

Josep Pla va publicar una sèrie de llibres amb el títol Homenots, paraula que descriu una persona que, a més de la seva vida normal, s’ha distingit per algun fet excepcional o diferent. És el cas de Joan Olivas, de Banyoles. Un homenot que al llarg de la seva vida –ara ja es troba en la vuitantena d’anys– ha tingut una extraordinària dedicació al teatre que es presentava a la seva ciutat, amb l’encert de guardar bona memòria i documents de tot el que s’ha mogut damunt d’un escenari.

Casa seva havia de ser un arxiu vivent de l’art escènic. Bona prova en va donar l’any 2011, quan va publicar, juntament amb Miquel Torrent, un volum de 288 pàgines en gran format i enquadernació, amb el títol El teatre a Banyoles, en què es relaciona amb un detall minuciós tot el que s’ha pogut veure damunt de les taules a tots els teatres a la ciutat de l’estany, des de tombants del segle XIX fins a l’any 2005. Un inventari completíssim i inèdit, ja que la majoria de monografies solen referir-se al treball d’un elenc concret. Aquest, però, està dedicat íntegrament a totes les funcions que al llarg del temps han portat l’art escènic a la gent, sense escatimar noms de grups ni de persones. I això amanit amb un gran desplegament de cartells, programes, dibuixos, caricatures, fotografies i grafismes recollits necessàriament en el moment de les actuacions.

En alguns repartiments hi apareix el mateix Olivas com a actor, i en d’altres, formant part de l’equip tècnic. Però no cerca protagonisme, sinó que el cedeix a l’immens nombre de persones que s’han relacionat amb un escenari, amb noms ben arrelats com Solana, Tubert, Farriol, Pont, Oller, Tià i Jaume Coll, Angelats, Puig... i centenars de noms més. Remarca especialment aquelles Nits d’art dels anys seixanta que foren pedra angular en la recuperació democràtica; i no s’oblida, fet dolorós, de l’enfonsament de la teulada del Teatre dels Catòlics, més tard restaurat i en funcionament.

Però ara ha fet el cim, entregant a la seva ciutat el fons documental que ha recollit al llarg de la seva vida: 4.500 fotografies, 1.700 documents digitals, guions, programes... –18 caixes– que són testimoni viscut del teatre a Banyoles. Ben segur que s’ha sentit com aquell que acomiada al llindar de la porta un fill que se’n va! La seva generositat haurà de ser resguardada i posada a l’abast de tothom per l’Ajuntament.

En el llibre acaba citant Shakespeare: “El món és com un escenari. Homes i dones són actors, tots fan les seves entrades i sortides i un mateix home pot fer molts papers” (Al vostre gust, acte II). Joan Olivas n’és un bona mostra: ha estimat el teatre i ha fet tots els papers. Darrere seu queda una empremta de record i de pervivència per a les noves generacions.