«Co Latino»

La turbulenta actualitat que ens ha tocat viure en aquest període històric de crisis i canvis m'ha obligat a endarrerir aquest apunt però no per això volia deixar de fer-lo. Un apunt dedicat al pas per Barcelona la setmana passada de Francisco Elías Valencia, el director del diari Co Latino d'El Salvador, un diari històric fundat el 1890 però que en les últimes dècades ha jugat un paper fonamental en el canvi de règim al país centreamericà. Elías va visitar la capital catalana per rebre el cinquè Premi Casa Amèrica Catalunya a la llibertat d'expressió a Iberoamèrica. Un guardó instaurat per aquesta institució que dirigeix el periodista Antoni Travería, que l'ha convertit en un pont de primera magnitud entre Catalunya i molts països del continent americà. I un guardó que respira molta valentia i una defensa de la pau en aquell racó del planeta molt allunyat de determinats maniqueismes i simplismes. I en aquesta edició no ha estat una excepció amb la tria de Co Latino. Així ho vam poder constatar els assistents a una interessantíssima conversa que, acollits pel Col·legi de Periodistes, vam mantenir un grup de professionals del periodisme amb Elías en una trobada impulsada per Casa Amèrica Catalunya. És cert que Europa i l'Amèrica Central, Catalunya i El Salvador, són realitats molt diferents, però et retrobes amb la professió quan un periodista de raça com Elías explica com han hagut de superar atemptats, persecucions i pressions governamentals per poder fer informació independent, amb precarietats econòmiques que fins i tot han portat la plantilla a organitzar-se cooperativament per tirar el diari endavant. Amb una concepció crítica local però també global, per exemple de la política internacional del president Obama o de la concentració de mitjans i la política dels grans grups de comunicació en molts països. Dues frases d'Elías: «El periodisme també és una víctima del neoliberalisme i cal tornar als orígens de la professió» i «Els mitjans han de servir al país informant, no promocionant cops d'estat». I es va oblidar de recordar la vintena de periodistes morts entre els milers de víctimes innocents de la guerra civil del seu país. Un periodista de pedra picada.