El Palau Balañà tanca

El debat està servit. Ja no necessitem sales de projecció i preferim la comoditat de la llar que ens permet amb les plataformes digitals veure sèries com si fossin pel·lícules i pel·lícules com si fossin sèries? O encara ens tira la platea dels cinemes? Jo a casa veig més cine que mai, i no només clàssics, perquè, els films que em costen de digerir, els veig a tongades i, les pel·lícules que no em decidiria mai d’entrar a veure-les en un cinema, me les empasso des del sofà. Vol dir això que ja no m’interessa anar a un cinema? No!!! Hi ha plaers que no tens a casa: gran pantalla, ritual de quedar amb algú; socialització del fet de veure un film. Per a mi les dues maneres són totalment compatibles, però la realitat és que cada cop hi ha menys gent als cinemes.

A la llarga llista de cinemes que tanquen, cal afegir-hi aquesta setmana un que em toca de prop: el Palau Balañà. Dels de tota la vida, era l’últim del barri de Sants, que fa anys va veure desaparèixer el Gayarre, el Galileo i el mític Liceo. El Balañà tanca divendres vinent. I moltes hores de somnis em venen al cap. Era el cinema d’estrena del barri, i entre moltes altres vaig veure Superman I, Indiana Jones i l’última croada, ET, Gremlins i Febre del dissabte nit. La cadena Balañà ja té una altra multisala al centre Les Arenes de la plaça Espanya i darrerament ja es veia a venir que el de Sants tancaria per com n’estava, de deixadot. Moltes de les butaques tenien uns bons sets a les tapisseries que quan eren molts grans es cobrien amb un plàstic. Agonia trista, com el trist paper que fa l’empresa sense informar els espectadors que s’atansen. Jo ho vaig fer per retre-li un homenatge de comiat pels moment que he passat, primer en una gran sala i després en tot el conjunt de multisala. L’homenatge, vaig haver d’enfundar-me’l: ni un rètol informatiu. A les taquilles vaig preguntar el dia de tancament i em van dir que consultés la premsa. Hi ha moltes maneres de morir, però unes de més tristes que d’altres.