Infodèmia

Roma continua sent una ciutat amb l’aspecte de no haver-hi escombrat ni fet neteja des que es va enfonsar l’imperi. Una bella decadència que li dona una personalitat que atreu milions de persones, que no han deixat de convertir la Fontana di Trevi en el Port Aventura del turisme de ciutat, per molt coronavirus que amenaci de fer emergir el papanatisme més ocult. Roma continua sent una ciutat en la qual s’ha de conduir com un general borratxo guiant una quadriga i no carrers deserts enmig d’una epidèmia de pesta. En canvi, si féssim cas a totes les televisions, les italianes i les espanyoles, es podria pensar que viatjar a qualsevol lloc d’Itàlia és anar a una mort segura. Els problemes de salut pública no s’han de menystenir mai. I menys pensant en la població de més risc. Ara bé, el drama més gran no és aquesta nova grip, l’epidèmia més greu és la infodèmia, la sobreinformació massa vegades caòtica i descontextualitzada, sense explicar l’edat dels morts, les malalties que tenien, les xifres de contagi, la taxa de mortalitat o la comparació amb la grip normal, de la qual ja han mort 41 persones a Catalunya (com molt bé explicava ahir TV3) i de la qual moren 6.000 persones cada any a Espanya. En mig de tanta psicosi, és normal que fos trending topic a Espanya, Lorenzo Milà, enviat espacial a... Milà, explicant que, també a Itàlia, els metges no es cansen de repetir que estem davant d’una grip, que afecta gent amb defenses baixes, sovint gent gran, com la grip comuna, amb un índex de mortalitat més baix que la grip comuna, que no estem davant d’un virus terrorífic, que mor gent gran amb patologies prèvies i que la gent infectada es recupera a casa com de la grip comuna, amb molt poca gent a l’UCI. El problema és la por. La paüra. Aquest és el gran contagi. A Itàlia estaven ahir pendents de Messi al temple de Maradona, no d’una pilota amb una màscara, com feia veure el Marca, fet que només ajuda a propagar la por i l’aïllament.