Català a l’atac

Fa uns dies, Gala Pin, exregidora dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona, feia burla a les xarxes socials sobre el català. Evidentment, ho feia en castellà. “Jo cada matí m’asseguro d’agafar els pronoms febles abans de sortir de casa i els poso a la bossa. I practico la vocal neutra davant del mirall en sortir de la dutxa, però, tot i així, crec que no cola”, assegurava Pin. Tota una declaració d’intencions feta en plena polèmica, empesa pels mitjans espanyols, per la intervenció al Parlament de la diputada i alcaldessa de Vic, Anna Erra, sobre la necessitat de no canviar de llengua malgrat que ens pugui semblar que el nostre interlocutor no la pugui saber.

La intervenció burleta de Gala Pin, en principi una persona progressista i oberta de mires, no va ser l’única que, des de posicions de l’esquerra, va utilitzar la tempesta sobre Erra per posar-hi cullerada.

Però una cosa és discutir si el discurs de la diputada osonenca va ser encertat en els termes i l’altra és aprofitar el cas per bregar de nou contra la normalització lingüística i, sobretot, contra tots aquells que consideren que el català continua en perill, està minoritzat com a llengua d’ús en molts àmbits de la societat i que calen encara més accions des del govern i des de la societat catalana per aconseguir que els drets dels catalanoparlants siguin defensats a tots nivells.

Aquestes posicions de menyspreu de la llengua són el resum de tot allò que pensen molts a l’Estat i a Catalunya des de fa anys, que el català fa nosa, que no cal esmerçar-hi tants esforços i que, en definitiva, quina importància té que els judicis, el cinema o els productes als supermercats no siguin en català, si tots entenem el castellà. I sobretot que tots aquells que tot el dia empenyen pel català són, en general, “uns pesats” que farien bé de defensar altres drets més importants.

Uns pesats, sortosament, a qui ningú podrà impedir que lluitin fins al final per aconseguir allò de què gaudeix qualsevol ciutadà europeu, que és viure plenament en la seva llengua. No desistiran, no desistirem, malgrat les seves burles i els seus menyspreus. Ans el contrari. Català a l’atac!