La taula

Una taula pot servir per a tot. O per a res. Hi ha tantes accepcions de taula, hi ha tantes taules, hi ha tantes maneres d’entendre una taula, de fer una taula, de participar en una taula, que qualsevol interpretació és possible. Cadascú s’arrapa a la que més li convé. Taula de salvació. Taula rasa. Joc de taula. Cap de taula. Taula rodona. Joc de poques taules. Taula d’acordar. Taula de canvi. Taula periòdica. Taula d’operacions. Taula de negociació. Taula de salvació. Taules de la llei. Taules... La saviesa popular, amb profusió de dites i frases fetes, ens aconsella que a la taula i al llit, al primer crit, i ens adverteix que a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. Doncs, això!

La taula que ens té ocupats, que ahir es va reunir per primera vegada, encara no sabem si és de diagnòstic, de diàleg o de negociació, que són coses diferents. Arriba un any, dos mesos i quatre eleccions després que Pedro Sánchez s’aixequés de la de Pedralbes, el desembre del 2018, per allò del relator. Ara no es posen d’acord pel mediador, però s’insten a fer-ne una cada mes. Ja ho veurem. Sabem que la d’ara és àmplia, massa àmplia per ser resolutiva, i un pèl estreta, si fem cas de les imatges de La Moncloa. Abans de reunir-se ningú en sabia l’ordre del dia i les parts hi anaven afegint participants i s’anaven repartint retrets, prova que el grau de confiança amb què s’aborden les converses és perfectament descriptible. Com descriptibles són, també, les expectatives d’èxit de les dues parts. “Allò important és asseure’ns”, es diu des de la part espanyola, i des de la catalana s’insisteix que hi reclamaran la fi de la repressió, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació.

Amb tothom més pendent del protocol que del contingut, la taula és, de moment, una imatge. Si es vol, la icona del seat and talk, gràcies a una escenografia cuidada fins a l’últim detall que va precedir tres hores de reunió en què en un debat “franc i honest”, en paraules del president Torra, es van posar de manifest les grans discrepàncies sobre l’origen del conflicte i la manera d’abordar-lo. Amb un govern espanyol condicionat per la necessitat d’aprovar els pressupostos i amb la representació catalana mirant-se de reüll tot esperant les eleccions, la taula tindrà continuïtat. La propera cita, al mes de març, a Barcelona. Els fets, més enllà de les imatges, ens diran de quina taula parlem.