Democràcia a mà alçada

El portaveu del grup parlamentari d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va respondre ahir a l’espanyolisme caspós amb espanyolisme caspós: “Bon dia! Marxo il·lusionat a la feina. Avui toca preparar 50 referèndums d’autodeterminació per trencar Espanya en 50 repúbliques socialistes soviètiques independents. Ho anomenem diàleg per despistar. Bon dilluns!” Ironia desafortunada que fa befa de l’exercici del dret a l’autodeterminació, és a dir, d’una reivindicació que té el consens d’un 80% de la ciutadania de Catalunya.

La piulada prové d’un dirigent d’un partit que forma part de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Hi ha qui, agafant-se a un ferro roent, considera minat el paper del president, Quim Torra, en aquesta taula per la intervenció de Clara Ponsatí en l’acte de Perpinyà en què proclamava que el diàleg és una “enganyifa”, però qui realment queda desacreditat en la negociació són els comuns, amb els seus Echeniques com a companys de viatge. El mateix Pablo Iglesias ja va deixar clar abans de les eleccions espanyoles que defensaria la posició de Pedro Sánchez a la taula, però és que el ministre proposat pels comuns, Manuel Castells, que temps enrere donava suport al referèndum de l’1-O, també. És normal que els comuns vulguin formar part de les reunions prèvies del govern amb partits i entitats per preparar la taula de diàleg, si a la banda on s’asseuen, la d’Iglesias i Castells, renuncien als seus postulats. Els representa més la banda del govern amb la reivindicació de l’autodeterminació que no pas la dels seus enviats i confluents. De manera que, fet i fet, ja són a les dues bandes de la taula: la del referèndum i la de la unitat d’Espanya. Equidistància premium.

En la pròxima reunió de tots els membres de la taula, que aixequin el braç els qui estiguin a favor de resoldre el conflicte amb un referèndum d’autodeterminació. Democràcia a mà alçada. I tothom retratat.