Enfortim la democràcia en una època de crisi

La crisi econòmica s'ha instal·lat definitivament en la política després d'un periple originat en el sistema financer i que ha afectat entitats bancàries, empreses i famílies. S'estan produint estisorades doloroses sense saber si seran suficients o si en caldran d'altres. Toca arremangar-se i prendre la iniciativa. I de la mateixa manera que per sortir enfortits de la crisi demanem a les persones que estan a l'atur que es formin i a les empreses que innovin, també cal que la classe política i les administracions invertim en polítiques estratègiques.

Ja sé que l'atenció a les persones, les anomenades polítiques socials, són prioritàries, però no podem oblidar realitats incòmodes com ara el descrèdit de les institucions públiques, la desafecció ciutadana per la política i l'ascens d'un populisme polític inquietant, entre altres raons. En part són realitats derivades de la crisi i que podem combatre amb un aprofundiment de la nostra democràcia representativa. És imprescindible que els polítics rendim comptes periòdicament de cadascuna de les nostres accions, i que fem possible una política més intel·ligible i transparent, més participativa i més responsable al conjunt de la ciutadania. Ara bé, no a qualsevol preu. La reforma de la Diagonal de Barcelona, per exemple, és una mostra del que no s'ha de fer. Invertir temps i diners en un procés de participació sense un suport polític i social prou ampli no és assenyat i pot produir l'efecte contrari. Per contrast, vull destacar positivament les onades de consultes sobre la independència de Catalunya, que sense gaires recursos econòmics i sense el suport de les institucions, però amb un capital humà implicadíssim i il·lusionant, ha aconseguit centrar l'atenció del debat polític i mediàtic. Alguns que van criticar l'índex de participació d'aquestes consultes, superior al 20%, han hagut de callar ara veient com un procés de participació de 3 milions d'euros ha quedat en el 12,5%. En qualsevol cas, els percentatges de participació no són el més important. El que realment importa és com es fan les coses abans i durant qualsevol procés democràtic. Els resultats a les urnes només en són la conseqüència.

Invertir en democràcia no ens traurà de la crisi, però ens pot enfortir com a país. No hi ha marxa enrere. Catalunya ha canviat molt en trenta anys, i la crisi ens obligarà a canviar més. La gent demana que els polítics trobem solucions a tots els problemes, i això és impossible. Ara bé, hem de ser capaços de revertir el pessimisme i creure que en una societat complexa com la nostra podem prendre decisions intel·ligents. I això només és possible si trobem espais comuns per a la deliberació i la decisió públiques. I això és participació ciutadana, un camí que si el tracem bé ens pot obrir nous horitzons impensables pocs anys enrere.