El Dia de la Dona

És bo que es dediqui un dia a les dones. És bo que de tant en tant hagin d’explicar coses tan senzilles com que les diferències no han de ser motiu de disputes sinó d’enriquiment. La civilització encara ha d’anar molt lluny perquè el Dia de la Dona sigui un motiu de celebració més que de reivindicació. Cal, però, lluitar contra les moltes vies que encara circulen en direcció contrària, aquells poderosos que s’entesten en mantenir el passat i, sobretot, les injustícies que tants beneficis els va aportar. De tant en tant cal recordar-los que, pas a pas, graó a graó i lluita rere lluita, les dones van adquirint el que els pertoca com a éssers humans, ni més ni menys que això. La natura sempre s’obre pas i no hi ha res més natural que les diferències. Jo, com a home, no puc fer res més que acceptar la realitat.

L’home, des de les civilitzacions més antigues, ha maltractat els seus congèneres de sexe femení. El seu paper de submises relegades els va despertar un sentit per comunicar-se entre elles sense paraules que els homes no tenim. La manca de drets i l’esclavatge perpetu les obliga a estar sempre guapes per a l’home, cosa que encara perdura. En molts casos, però, els ornaments per fer ressaltar la bellesa física han esdevingut signes. Les joies manifesten públicament l’estatus social a què pertany qui les llueix. No és el mateix una mà i uns canells plens d’or, unes arracades de quatre dits plenes de zircònies que un dit petit envoltat per un discret cercle d’or vell i un segell de jade meravellosament tallat. Un detall que ens diu moltes coses sobre qui du una cosa o l’altra.

Durant segles les dones creatives, treballadores, artistes, pensadores, científiques i creadores de vida, ho han tingut difícil. Religions, dogmes i governs ho han fomentat. Representa una gran infàmia que el dret al vot femení tingui menys d’un segle, que fa seixanta anys una dona necessités el permís del marit per obrir un compte corrent o treure’s el passaport. Evidentment, aquestes coses afortunadament passen menys, però encara en passen. Per això és bo recordar una vegada a l’any que la lluita ha de continuar fins que el Dia de la Dona sigui un dia de gran celebració compartida i no quedin evidències per reivindicar. Jo no crec que el pugui arribar a celebrar mai, però els meus descendents, qui ho sap.