Els altres processos

La immersió tan forta que patim com a derivació del procés no ha de fer-nos oblidar que, paral·lelament a la lluita per la llibertat de presos i el retorn dels exiliats, el país ha d’anar endavant. A més de políticament, cal continuar al camí de progrés econòmic i cultural. En aquest darrer aspecte penso que no hauria de quedar ofegat enmig del dia a dia processal, al qual ara hem d’afegir el neguit pel coronavirus, un fet de transcendència per al país com ha estat la donació al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) per part pel mecenes Rafael Tous de la seva col·lecció d’art conceptual català amb un miler d’obres de 26 artistes de primer nivell. No és només bo enriquir la col·lecció del museu, ni només és interessant pel fet que es tracta d’una operació de zero cost, ja que Tous les ha cedit de manera gratuïta, sinó perquè l’art conceptual català nascut a finals dels seixanta va aparèixer de manera sincrònica amb el que passava a la resta del món, i que per la naturalesa d’aquest art –reflexió, crítica social i compromís polític–, els artistes representats van formar part de la pressió social en contra d’una dictadura i a la recerca de les llibertats. Aquest corrent i aquests artistes van fonamentar una manera d’entendre l’art que el lliga a la vida i l’esdevenir de les persones i la societat. En aquest sentit ha estat important aquesta donació perquè conèixer el nostre art és també una forma de cohesionar el país. Rafael Tous ha estat un empresari que va decidir dedicar els seus guans a la promoció de l’art. Va ser l’impulsor de la Sala Metrònom, al barri barceloní d’El Born. Un espai que va presentar autors no només del país, sinó internacionals, a més de presentar esdeveniments que situaven Barcelona i Catalunya a l’avantguarda de la modernitat. Recordo com cada any, en la presentació de la temporada, manifestava la voluntat de posar la seva col·lecció a disposició de la ciutadania. Finalment, i per a bé de tothom, ho ha aconseguit.