Persones que estimo

Estem al mes de maig; enrere hem deixat l'abril, un mes que en haver-hi Sant Jordi i les festes de primavera tot ell té caire festiu. Si li afegim esdeveniments personals d'un mateix hi ha mesos que et queden més marcats. El mes passat va ser l'aniversari d'un bon amic, en Felip Sánchez Babot, conegut com en Pipe, un gironí que durant molts anys va copsar la salut de centenars de gironins dels quals ell n'ha estat el metge de capçalera, ha exercit de metge de geriatria i del món esportiu. El vaig trucar, n'ha fet 86. Es va emocionar. El primer que em va dir és: «Nena, encara te'n recordes?» Només faltaria, en Pipe és molt de Pipe per als gironins, veí del nostre estimat Barri Vell, regidor del nostre Ajuntament en l'època en què les autoritats anaven a peu a Sant Fèlix el dia de Sant Narcís. Tot i que ell no va amb moto i jo no estic darrere el taulell per saludar-lo com quan passava per davant la granja amb la seva gorra i les ulleres fosques, és una persona que estimo, que va estar al nostre costat una nit molt especial de la nostra vida, i l'he volgut felicitar i desitjo que pugui fer molts anys més.

Continuant pel camí dels sentiments, aquest abril ha fet anys que ens va deixar la nostra mare. El fet que no li dediqui cap escrit, com havia fet anys enrere, ni pel dia de la mare, és perquè penso que recordar una persona pot ser en qualsevol moment i per qualsevol motiu, com ho estic fent ara. Els records cada dia són més intensos. Va ser una lluitadora per tirar endavant el que varen començar amb el nostre pare just acabada la guerra; quants més anys passen i veig com està el món, més valoro l'esforç que varen fer ells i molta gent que varen viure aquells moments tan difícils, però sento la seva ajuda i la seva força que ens arriba cada dia per trampejar les sotragades que ens dóna la salut. Estimar com s'estima i t'estima una mare no és comparable amb res! És amor de mare.

Aquest recull sentimental també va arribar el dia 22 a Barcelona, on s'entregaren les Creus de Sant Jordi; una d'elles va ser concedida a la persona de la M. Lluïsa Ferrer. Potser a alguns de vosaltres el nom no us dirà res, però si us dic Fundació Astrid 21 penso que ja sobren les paraules. La M. Lluïsa és la seva presidenta i fundadora, i està dedicada als nens i nenes amb síndrome de Down de Girona i comarques. Penso que als gironins aquest reconeixement ens ha d'enorgullir i més si pensem o coneixem la tasca de la fundació i com han integrat aquests nois i noies a la nostra societat. Quan em vaig assabentar d'aquesta concessió vaig estar més que contenta, perquè darrere aquesta Creu de Sant Jordi, tot i que ha estat concedida a la M. Lluïsa, no hi veig sols a ella sinó que hi veig tots aquests nens i nenes, nois i noies, que cadascun en el lloc de treball que els han trobat estan integrats i formen part amb molt d'orgull de la nostra societat. És una gironina i també l'he volgut felicitar, i li dic: M. Lluïsa, qui sembra amor, recull amor. Felicitats.

Seguint aquest itinerari marcat pel cor i endinsats en el mes de maig, conegut pel mes de les flors, recordat com el mes de Maria i el de les comunions, si el nostre pare encara estigués entre nosaltres aquest mes hauria pogut ser molt especial, ja que hauria complert 100 anys i a ell l'encantava el dia del seu aniversari i sobretot que el felicitessin. Jo, des d'aquestes ratlles, he volgut recordar el que per a ell i per a nosaltres hauria estat molt emotiu. El cercle de persones que estimo no penseu que estigui reduït a les d'aquest escrit. Estimo molta gent: uns encara esteu amb nosaltres, d'altres fa temps que no, però aquests dies se m'han ajuntat tantes coses importants que em sacsejaven el cor i els sentiments que les he volgut compartir amb vosaltres, que també formeu part d'aquest gran ventall de persones que he conegut i us estimo.