Pla en grip

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat.” Amb aquesta frase començava Josep Pla el seu Quadern gris. Hi posava una data: el 8 de març del 1918. D’ençà d’aquell fet, ell i el seu germà es quedaren a viure amb la família, a Palafrugell. Una pandèmia –tant o més greu que la d’ara– va recloure l’estudiant de dret en el redós daurat d’un Empordà on ja brotava la primavera benigna, lluny del pànic barceloní per una malaltia d’origen desconegut i resistent als combats mèdics. Una setmana més tard, el 14 de març (demà farà precisament cent dos anys), Pla escrivia això en el dietari: “Ara, finalment, dona gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.” Quan va arribar la tardor, dels 650.000 habitants de Barcelona, 150.000 estaven afectats per aquell virus que els diaris en deien “grippe”, grafia estrangera que també figura, és clar, en el manuscrit de Pla. La infecció feia estralls entre la gent gran amb patologies contretes abans i entre joves amb defenses afeblides per alimentació deficient o per vida dissipada. S’encomanava, sobretot, en orfenats, teatres, cabarets, i en els mateixos hospitals. El govern de la Mancomunitat va tractar de contenir la morbositat prohibint tota mena d’activitats que apleguessin una gernació. La quarantena de Pla en el mas fou providencial: va desvetllar-li “la diabòlica mania d’escriure”. Així va anotar-ho dos dies abans del Nadal del 1918.