Covid-19 i sistema públic

La por al que és desconegut és normal, forma part de les característiques humanes. Per tant, la por a una malaltia nova, com el Covid-19, de la qual encara hi ha moltes coses que no se saben, és normal. Tot i això, fa la sensació que per una malaltia que té un índex de mortalitat de prop del 2% (segurament molt més baixa si es fes la prova a tota la població mundial), el rebombori generat és exagerat. Aquest 2% de mortalitat està molt per sota de la de la grip comuna, que volta el 6%, i de la de la del síndrome respiratòria aguda i greu (SARS), del 10%, i la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS), d’entre el 20 i el 40%, segons el país. A favor de l’argument de l’exageració en les mesures hi ha també el fet que el 70% de les persones que han emmalaltit a la Xina ja s’han curat del tot sense més efectes que els d’una grip, o que les xifres de contagi a les zones on es va iniciar també baixen, o que no hi ha casos a l’hemisferi sud, cosa que fa pensar que amb l’arribada de la calor el virus serà molt més controlable. A l’altra banda de la balança hi ha el fet que, justament, els països que han controlat l’epidèmia ho han fet amb mesures radicals, com aïllar grans zones de la Xina. I, també, l’opinió de la gent que hi treballa, els viròlegs i epidemiòlegs, que alerten de l’alt índex de contagi i de la possible gravetat d’una mutació.

Aquesta crisi, però, haurà de servir per valorar fins a quin punt les retallades salvatges dels darrers anys han afeblit el sistema públic de salut. Resulta que per parlar amb el metge et fan trucar al 061, de pagament; que diem que no tindrem prou llits per a hospitalització quan tenim hospitals amb plantes tancades per manca de pressupost i hospitals en projecte des de fa anys i anys, o que ens faltaran professionals quan una part important d’ells han hagut de marxar del país perquè aquí o no hi havia feina o els sous per una tasca qualificada com aquesta feien riure... La veritable víctima del coronavirus pot ser el col·lapse d’un sistema sanitari públic que ha estat afeblit any rere any per polítiques que han afavorit les mútues i companyies privades. Seria el moment de revertir la situació, si cal, nacionalitzant el sistema sanitari privat.