De set en set
Gelea reial
El 1962, Juan Carlos de Borbón i Sofía de Grecia van fer el seu viatge de lluna de mel, però com que Juan Carlos no en tenia ni cinc, va haver de sufragar el viatge amb diners manllevats de son pare, que va haver de manllevar-los al seu torn dels seus amics nobles. En morir el pare, el 1993, el seu fill va heretar un xalet a Madrid, un apartament a Portugal i 27.000 euros. I punt. Des que s’havia convertit en rei, el 1975, és cert que havia pogut gaudir d’una partida especial dels pressupostos generals de l’Estat no sotmesa al control del Tribunal de Comptes (8,9 milions d’euros el 2009). I Hisenda l’eximia de qualsevol impost sobre els molts regals que va anar rebent durant el seu regnat. Però per assegurar-se que no sempre hauria de dependre de l’Estat, Juan Carlos també s’aprofitava d’una colla d’empresaris testaferros que feien inversions poc transparents al seu favor (com ara a través de la KIO). Tot plegat va fer que ja el 2003 la fortuna de Juan Carlos pugés a 1.790 milions d’euros. No ens ha de sorprendre, doncs, que a Suïssa s’acabi de descobrir que l’exrei hi hagués amagat 100 milions de dòlars a nom d’una tal Fundació Lucum (només hi falta una R) de la qual ell és l’únic beneficiari. (Els diners provenen de l’Aràbia Saudita, que ja li va prestar 100 milions de pessetes el 1977). Però no passarà res: Juan Carlos, segons el Gobierno, és “intocable”. Serà interessant veure si encara ho serà si Tejero continua insistint que el cop d’estat del 23-F es va fer “sota les ordres del rei”...