J.M. Jové

Vaig escoltar amb molta atenció l’entrevista que la periodista Mònica Terribas va fer dijous passat a Josep Maria Jové, l’antic secretari general del Departament d’Economia, arrestat el 20 de setembre del 2017, aquell dia en què l’Estat va intentar, amb la seva i les altres detencions, evitar la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Jové i el llavors secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, havien acudit el dia anterior a la seu del TSJC, on havien estat informats de les acusacions que els recaurà en el judici que patiran (mai més ben dit) en un futur no gaire llunyà: desobediència, revelació de secrets, malversació i prevaricació. Precisament, aquesta última acusació –que no havia aparegut fins ara i que tampoc no van tenir cap dels líders jutjats al Tribunal Suprem– és un nou retorçament de la llei en aquesta causa general contra l’independentisme. Per què ara prevaricació? Molt fàcil. Perquè amb aquesta acusació el judici no es pot fer amb jurat popular. Tot “atado y bien atado”, com poden veure. Com Juan Palomo, aquell de “Yo me lo guiso y yo me lo como”, en versió judicial espanyola. Jové i Salvadó també van sortir de l’edifici del TSJC amb una fiança de 4,3 milions d’euros que haurien de pagar abans de 15 dies. Uns diners que –no ens hem de cansar mai de repetir-ho– ja han estat dipositats no una, sinó dues vegades: la primera al Tribunal Suprem i la segona al jutjat número 13 de Barcelona. Doncs bé, si Jové (que és un dels protagonistes de les negociacions amb el govern espanyol) i Salvadó no paguen aquesta quantitat abans de finals de març, es procedirà a l’embargament dels seus béns. Ho permetrem? Malgrat els dies complicadíssims que estem passant, no els hauríem de deixar en l’estacada. I, sobretot, no hauríem de fer cas de la campanya en contra seva des de determinats cercles independentistes. De miserables n’hi ha a tot arreu, també en un moviment, l’independentista, format majoritàriament per persones decents que han estat capaces d’omplir una i altra vegada la caixa de resistència. Amb dignitat i sense mirar el color polític de cap represaliat.