Malentès

Va parar el despertador amb desgana, es va incorporar i va quedar asseguda al llit. A les fosques i sigil·losament –havia adquirit molta pràctica després de tres setmanes aixecant-se a 1/4 de 7 del matí–, es va vestir. Sempre ho deixava tot preparat i a mà la nit abans, per no fer fressa i no despertar el seu home i els nens. Un cop es va haver enfundat la samarreta, els pantalons i els mitjons, va baixar les escales i es va calçar les sabatilles, una de les quals tenia el sensor, i es va ajustar el rellotge que en recollia les dades al canell. Cinc minuts després ja era fora de casa estirant els músculs i preparada per córrer la distància que li tocava en funció de la planificació que tenia feta. Aquest cop eren cinc quilòmetres. Mentre intentava adequar la respiració a l'esforç i buscar el ritme de gambada amb el qual es trobava còmoda, va pensar que des que havia decidit córrer amb regularitat havia recuperat una certa disciplina vital (horaris, menjar...) que estimava beneficiosa. Paral·lelament, sense que hi hagués una aparent relació de causa i efecte, es va adonar que feia força temps que no feien l'amor, ella i el seu home. Aquell vespre va mig treure el tema, acompanyat de lleugeres insinuacions, però les circumstàncies de la infraestructura familiar afegides al cansament van derivar en un intent fallit.

L'endemà el seu home es va despertar al mateix temps que ella i, sense el bon dia de rigor, li va dir: «Saps que he llegit que fent l'amor vint minuts es poden cremar tantes calories com corrent dos quilòmetres?» «Doncs a tu et convindria cremar-ne unes quantes; què et sembla, les podríem cremar junts», li va replicar ella, amb una veu insinuant, abans de sortir de l'habitació. Immediatament ell es va treure el pijama, frisós. Deu minuts més tard dormia nu i sol, cansat d'esperar, mentre ella, impacient, feia estiraments al davant de la porta de casa amb la samarreta taronja, les malles negres i una cua perfecta.