Enfortir-nos amb la crisi

No seré jo qui relativitzi el cataclisme absolut que suposa i suposarà el coronavirus. Òbviament, per les víctimes que deixarà i el col·lapse sanitari que pot provocar, però també pels brutals efectes que tindrà sobre l’economia, i més si les mesures dràstiques que patim s’han de dilatar gaire més enllà d’aquests 15 dies inicials.

Ara bé, diu la dita que “no hi ha mal que per bé no vingui”, i hi podem buscar el cantó positiu. Abaixar uns dies el nostre frenètic ritme vital pot ser bo. Estar a casa forçat és fotut, però pot servir per endreçar calaixos, armaris i trasters. Per llegir els llibres i veure els programes per als quals faltava temps. Per cuinar millor. Per fer neteja. Per estar amb els teus, és clar, i fins i tot per retrobar vells amics a distància amb qui compartir el tràngol. Paradoxalment, doncs, pot ajudar a ressocialitzar-nos, ja que s’estan multiplicant les iniciatives solidàries i la consciència de comunitat. I servirà per valorar com es mereixen, quan les recuperem, les estones amb els amics, els passejos per la platja o el bosc, o les tardes al cine.

Encara hi ha una altra màxima: “Tota crisi genera oportunitats.” I aquesta també, perquè ens deixarà lliçons sobre els nostres (mals) hàbits de vida que faríem bé d’aprendre per al futur. Es parla, amb raó, dels indubtables beneficis ara en l’aspecte ecològic. Doncs quan això passi també serem més capaços de discernir quins desplaçaments són prescindibles, les noves tecnologies tindran més usos per a més gent, es faran evidents molts canvis legislatius o s’haurà estès el teletreball i el que això pot combatre, com ara l’èxode rural. Al món hi haurà un abans i un després d’aquesta emergència, i mentre fem bondat a casa ja podem començar a pensar com sortir-ne enfortits.