Això no és cap guerra

Mentalitat de guerra, economia de guerra, mobilització, defensa, sacrificis, retòrica bel·licista i patriotera. Sí, estem en guerra, contra un exèrcit invisible que s’infiltra en les nostres files, que sembra l’alarma, mina la moral, obliga a confinar la rereguarda, arrasa el teixit productiu, desborda les capacitats hospitalàries, es cobra vides... Una guerra no convencional, amb comandament unificat, militars en primera línia informativa.

Però no, això no és cap guerra. Què deu pensar de tota aquesta situació un habitant del Iemen o de la província d’Idlib, a Síria, on acaben d’entrar en el novè any de conflicte suportant bombardejos devastadors que deixen sense aixopluc desenes de milers de persones, refugiats que vaguen sense país i sense rumb...?

Què deuen pensar dels nostres confinaments amb serveis essencials garantits, amb llum, aigua corrent i sèries de Netflix per fer més distreta l’espera? No, això nostre no és cap guerra, és una altra cosa, una crisi de sistema, de model, un crac global que obligarà també a una penosa reconstrucció i que marcarà un abans i un després en les nostres vides. Una experiència inèdita que quan s’acabi –perquè algun dia s’haurà d’acabar!– ens transformarà i, entre moltes altres coses, ens farà veure com d’estúpides i immorals són les guerres, les de veritat, les de tota la vida. Les que ignorem quan nosaltres no en som les víctimes.