L’Espanya eterna

La crisi del coronavirus, que l’Estat espanyol ha afrontat tard, per no dir molt tard, i malament, per no dir molt malament, ha insuflat de patriotisme barat bona part de la classe política espanyola. En els seus últims discursos i rodes de premsa, com el d’ahir en un Congrés dels Diputats pràcticament buit, el president Sánchez ha utilitzat constantment un llenguatge bèl·lic de barator amb crides a la unidad de la pàtria, a la igualdad entre territoris i proclames de victòria, quan és evident que l’acció espanyola contra la pandèmia és força més ineficaç –no ho diem nosaltres, sinó l’OMS i mitjans de prestigi com The Financial Times– que les iniciades en altres indrets del món.

Sembla, però, que els és ben igual. En el ple increïble d’ahir, amb una heroïna de nom Valentina que anava netejant la tribuna cada cop que algú parlava, la resta de grups d’abast estatal també es van encomanar del patriotisme de pandereta de Sánchez.

Per exemple, Pablo Casado, líder del PP, va apel·lar a l’“Espanya eterna” i va citar Winston Churchill amb allò de “sang, suor i llàgrimes” com si tot plegat es pogués comparar –malgrat que, indubtablement, som davant d’una gran crisi– amb el daltabaix que va suposar la Segona Guerra Mundial. L’“Espanya eterna”? Es pensen que Espanya durarà fins al dia del judici final a la tarda. Però no s’adonen que potser amb aquesta crisi, si continuen com ara, potser Espanya esclata per l’aire.

Definitivament, la política espanyola desvarieja i, sobretot, aprofita qualsevol escletxa per recentralitzar competències. “El virus no coneix fronteres, ni territoris”, va repetir ahir Sánchez, que un dia abans havia ordenat tancar totes les fronteres amb Europa, en contradicció flagrant. Tot per no haver de fer cas de Catalunya. Ja li ho va recordar Casado. Que, sobretot, els nacionalismes no marquin la política en aquesta crisi. Sobretot. Tot per l’Espanya eterna.

I només faltava a la nit el preparao, en la seva setmana gran. Felip VI, en comptes d’assumir els pecats de la seva dinastia, també es va dedicar a donar lliçons de patriotisme. L’Espanya eterna. Per damunt de tot.