Acefàlies avícoles

Té tota la raó el PP quan diu que la política econòmica del govern socialista espanyol és erràtica com la trajectòria d'un pollastre sense cap. Però Rodríguez Zapatero ha acabat agafant tanta fama que hem acabat oblidant que altres carden la llana tant o més que ell. Per no anar més lluny, els del govern català, que es fan un tip de dir que és injust que la Generalitat, amb un dèficit més que raonable, s'hagi d'estrènyer més el cinturó perquè el de l'Estat es desboca, però que, en comptes de plantar-se, van més enllà de la retallada del 5% dels sous públics i apugen els impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i matriculació de vehicles, a més d'anunciar una pujada de l'IRPF per a les rendes més altes. Reculada aquesta –la d'apujar uns impostos quan encara no s'ha completat la baixada del de successions i donacions que es va aprovar per la por d'una fugida de contribuents a Madrid– que en acefàlia avícola no té res a envejar a les marejades que Rodríguez Zapatero ens ha fet amb desgravacions fiscals i subvencions universals efímeres.

I com que posats a tallar no ve pas d'un pam, la consellera de Sanitat torna a plantejar que els malalts paguin un tant per visita o recepta perquè, ja se sap, si els números no quadren –tot i cobrar un recàrrec sanitari autonòmic en els impostos sobre els carburants– és sempre per culpa de la clientela que no té aturador, i mai és culpa dels administradors que carreguen el pressupost amb despeses innecessàries com el caprici de vacunar contra alguns virus del papil·loma a les catalanes d'11 anys.

Sort en tenim que els tripartits no tinguin competències en pensions, perquè, si no, aquests més papistes que el papa ja haurien instaurat la jubilació catalana als 80 anys.