Normalitzar la diversitat

L'arribada a Catalunya de prop d'un milió i mig de persones en l'última dècada des de països dels cinc continents, per causes diverses i amb realitats culturals i experiències personals molt diferents entre elles i, sovint, allunyades de les nostres, ha fet necessaris canvis en els instruments i les maneres d'intervenir de les administracions, els serveis públics i els agents socials.

En aquest sentit, els mitjans de comunicació i, sobretot, els de titularitat pública, també hem hagut d'adaptar-nos a aquests canvis.

Televisió de Catalunya és dels mitjans que més han treballat el canvi de les rutines de treball i ha fet un procés d'adaptació a aquesta nova realitat social.

Una de les primeres experiències en el tractament de la diversitat cultural va ser el programa Karakia. Des de l'octubre de 2001 i durant nou temporades, el programa ha apropat a l'audiència la realitat de comunitats d'immigrants d'uns 160 països a través de la gastronomia.

L'any 2004, es va incorporar a la programació de TV3, Tot un món. El programa de la immigració de TV3 ha tingut la voluntat d'explicar a l'audiència el perquè i com es produïen els processos migratoris i quines conseqüències estaven tenint en la societat catalana. En sis temporades, Tot un món ha intentat apropar-se a la realitat social i cultural dels immigrants, trencant tòpics i estereotips i, sobretot, escoltant les seves opinions. A aquests dos espais podríem afegir-hi noms de programes com Un lloc estrany, 10 cites, No tòpic, Jugamón...

Per aquest costat podríem dir que l'aportació de la televisió pública catalana a la difusió de la nova realitat social i els valors positius que comporten la immigració i la diversitat cultural ha estat a l'altura del que es considera que ens toca fer com a servei públic. Però les rutines de treball d'algunes àrees del mitjà encara tenen dèficits en el tractament d'aquesta temàtica i són, en conjunt, francament millorables.

Per citar-ne només algunes, parlarem d'un enfocament temàtic en el qual, en general, persisteix el tòpic i l'estereotip i una visió etnocentrista, que no permet un tractament amb una òptica més àmplia i més ajustada a la realitat. Massa sovint encara ens trobem amb notícies en què, malgrat que els protagonistes són persones immigrants, es parla d'ells sense sentir la seva veu o sense tenir en compte les organitzacions que els representen.

En el llenguatge que fem servir encara s'escapen paraules com «il·legal», «allau», «arribada massiva», o se cita l'origen de les persones que han intervingut en fets delictius quan no és rellevant per a la informació, per posar alguns exemples.

La preocupació per la persistència d'aquests dèficits i amb l'intent de normalitzar la presència de la nova població de Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio van constituir unes Comissions de la Diversitat que han emprès accions encaminades a formar els professionals d'aquests mitjans per superar visions estereotipades i treballar amb més coneixement sobre les noves realitats culturals i socials.

En aquests moments de crisi econòmica i social és encara més important, si cal, vetllar per evitar informacions que puguin culpabilitzar o assenyalar el col·lectiu d'immigrants com a responsable o factor de la falta de treball, atribuir-los l'augment de l'activitat delictiva o parlar-ne només en termes estadístics sense atendre les històries personals, molts cops dramàtiques, que acompanyen l'atur, els problemes de subsistència, d'habitatge o el retorn als països d'origen. És per això que programes com Karakia i Tot un món i la mateixa Comissió de la Diversitat han de continuar fent les seves aportacions per aconseguir la normalització de la presència de la nova diversitat social i cultural de Catalunya en els nostres mitjans.