Torra el díscol

A mi em sembla que arribarà un moment, de tant còmode que s’hi està sentint l’Estat en aquesta situació, que correm el perill que ens arribi una nova Loapa. Perquè els fem nosa. I si això és una emergència, fora noses. Si una cosa es pot decidir des de Madrid, i d’un sol cop, per què carai han de fer tota aquesta parafernàlia de reunions i més reunions per coordinar-se? S’imaginen, la mandra que li deu fer a Pedro Sánchez reunir-se avui amb els presidents de les disset comunitats autònomes? I més havent-hi el coi de Quim Torra. La popular –de PP– Díaz Ayuso pot dur la contrària a Sánchez, dient-li que van tard amb l’aplicació d’algunes mesures i reclamant-li mascaretes, i no passa res. És Madrid, la capital. Si ho fa Torra, el díscol Torra, que es dedica a denunciar a les autoritats europees la inacció de Sánchez, és l’independentisme radical. Potser el que passa és tan simple (i no és pas que ho hàgim descobert ara) com que Torra actua pensant en Catalunya. O en els catalans, que és el mateix. Com el president de Múrcia deu actuar pensant en els murcians, que per a això el van votar. O com el governador de Califòrnia, Gavin Newson, va actuar aquest divendres passat pensant en els californians i va declarar la quarantena obligatòria i indefinida per als 40 milions d’habitants que viuen a l’estat més poblat dels Estats Units. A Torra li venen a dir que és un exagerat, que no cal confinar tot Catalunya. “Si en un futur ens critiquen per aquesta mesura, per haver confinat tot Califòrnia, que sigui per haver-nos-ho pres massa seriosament”, deia divendres el governador Newson. Caram, Sánchez. No vaig pas sentir Donald Trump dient-li al governador Newson allò d’“El virus lo venceremos unidos”, que “no entiende de fronteras”, i acusant-lo de deslleial. Potser és tan simple com això, president Torra. I és que no som un estat. Ni independent ni federal. El portaveu de justícia de la UE, Christian Wigand, ho va deixar clar en ser interrogat a finals de setmana sobre la carta de Torra: “Les mesures específiques que es prenen en cada cas són competència dels estats.” Més clar, l’aigua.